94 milions d'euros és l'import de les plusvàlues que aquest any hem aflorat pel total d'immobles que tenim a l'empresa, i que han salvat els fons propis del Grup. Un Grup amb quasi tres mil treballadors. També és l'import que ha posat damunt la taula Florentino Pérez, per un sol jugador, Cristiano Ronaldo, així, pim! com qui compra un quilo de kiwis. Un insult a la intel·ligència dels madridistes, ja no només per l'ingent quantitat, sinó pel què representa l'individu en qüestió.
Fa molts anys que penso que l'actitud és el més important, en general més que les aptituds, per més excepcionals que siguin. Sempre hi ha algun tècnic espectacular, es pot tenir un MBA, tenir vint anys d'experiència. Però sense l'actitud, tots els actius tenen minusvalies. En C.Ronaldo pot ser bo, boníssim, però no té esperit d'equip, i no cal saber-ne de futbol per veure-ho. És com un nen malcriat i estúpid, que fa rebequeries si perd. És com aquell enginyer pallasso amb qui vaig sortir algunes vegades, a qui havien dit massa vegades que era tan i tan bo, i ja no tenia respecte pel seu equip ni pels subordinats. Que es valorava tant a si mateix, que tot li cansava, res estava a la seva alçada. Com a en Ronaldo li cansarà la Paris Hilton (sic!). D'aquí a un any, el Madrid haurà fet un forat al compte de pèrdues i guanys, com qui va comprar una casa fa cinc anys i ara pretén revaloritzar la taxació. Les coses s'han de comprar a preu raonable, estúpids!
Jo al meu equip no fitxaria mai aquest individu, ni a preu de mercat. Prefereixo els valors de la constància, la tenacitat, el lideratge, el companyerisme i sobretot l'equip, que impulsa Guardiola (Laporta). Prefereixo una persona que un personatge. En Beckham era tan atractiu que feia esbufegar, enfarfegava, però mira, com a mínim tenia habilitat pel màrketing, elegància, i era milionari amb savoir faire. El Ronaldo només té pectorals, res més; és groller, maleducat, i la seva cara fa apologia de l'imbecil·litat. Tenint un Messi, un Cristiano Ronaldo no el voldria ni per pagar el compte del Moët&Chandon.
Per una vegada, no sóc futbolera, però em sento absolutament culé.
