Això dels blocs és un gran invent per aquells que sempre ens ha agradat escriure, i que alhora tenim un cert punt d'exhibicionistes, o d'egocèntrics... escriure, arreplegar pensaments, reflectir intimitats, però alhora tenir un cert afany de compartir-ho, de mostrar-ho.

Jo sempre he escrit; de petitona, en diaris d'aquells que ara ens semblen tan infantils, tots roses i plens de flors i de princeses; de joveneta, en llibretes sense princeses ni prínceps, sino més aviat plenes de gripaus, de gargots, de frases grandiloqüents...

Ara farà tres anys, en un viatge a Bèlgica amb una amiga, aquesta em va donar una idea fantàstica: escriure els somnis. Em va explicar que al seu pare li havia recomanat noséqui, i li havien donat un parell de consells per recordar-los millor: un és força lògic, relaxar-se uns minuts abans de dormir, intentar mentalitzar-se per recordar les imatges oníriques. L'altre se'm fa més difícil d'entendre; es tracta de raspatllar-se les dents amb la mà contrària a la què ho fas normalment, o sigui, que jo que sóc dretana me l'havia de rentar amb l'esquerra; el raonament d'aquesta idea és que així fas treballar la banda del cervell que normalment és menys activa, i quan t'adorms estàs més receptiu; coses de científics...

El cas és que em va semblar una gran idea començar amb la pròpia col.lecció de somnis, i vaig començar a posar en pràctica un costum, que encara mantinc, i és tenir una llibreta a mà a la calaixera, i escriure els somnis que recordo. I sembla mentida com poden arribar a ajudar a entendre'ns a nosaltres mateixos. Com, en un moment donat, et poden donar una pista sobre el què t'està passant, o veure la solució a un tema que et ballava pel cap i no sabies resoldre...

En resum, sempre he escrit una tonteria o una altra en paper, una mica pel romanticisme del full i la ploma; i sempre de forma íntima i privada, mai he compartit la llibreta dels somnis. Ara començo l'experiència de penjar algunes idees a la xarxa ... sense que siguin del tot públiques tampoc queden del tot en la intimitat... En realitat l'única voluntat que tinc al començar aquest experiment, és satisfer l'ànsia d'escriure, de poder expressar de forma més ordenada i reflexionada que en les llibretes precedents, les quatre idees que em volten pel cap, les inquietuds que em mantenen desperta i alerta... i si a més alguna altra ànima famolenca s'hi afegeix i aporta somnis, ... fantàstic! sempre serà d'agraïr!