Com sempre, arribo al gimnàs amb presses. Baixo de la moto, agafo la bossa d'esport, em penjo el casc del braç, aixeco la mirada per entrar al gimnàs i allà, recolzat a la paret i fumant despreocupadament hi ha l'home més atractiu amb qui m'he creuat avui. I tot i l'alta probabílitat estadística de que sigui gay trobant-me al gimnàs al què em trobo, ràpidament li trec aquesta etiqueta, suposo que per allò de la intuïció femenina...

M'acosto, tota coqueta, aixeco la barbeta, faig una repassada ocular de dalt a baix i de baix a dalt, preparo el contacte visual, el somriure, i la picadeta d'ullet que sol funcionar.... i quan arribo a l'alçada de l'entrada

PAMMM

ensopego amb el graó d'accés que havia oblidat, i si no arribo a caure és perquè faig aquell gest tan ridícul d'avançar les mans primer endavant, després cap als costats, com una auxiliar de vol senyalant les sortides d'emergència a tota llet: "salida trasera, salidas laterales"... Després d'estar fent tentines durant moments eterns, l'equilibri s'acaba salvant... però és l'únic que he pogut salvar.

No cal dir que inmediatament, recullo la meva dignitat tan bé com puc, desvio la vista cap a la bossa i enfilo el passadís d'accés a les instal.lacions amb tota la rapidesa que em permeten els talons. De reüll m'ha semblat veure un intent de sufocar una rialla en la cara del noi... però això ja deu ser egocentrisme.