Fa temps que tinc un gran amor impossible. Es diu GS. Em volta pel cap d'uns anys ençà, des que la vaig tastar per primer cop, i he pensat mil vegades en anar-la a buscar, emportar-me-la lluny,... Deixar l'altra i dedicar-me en exclusivitat a ella. Penso en com serien els diumenges de primavera fent una volteta fins a Sant Cugat, o Sitges... potser tornar al què feia abans, sortir amb altres parelles a fer alguna excursioneta a l'estiu...

Sí, ho reconec, últimament he pensat molt en la GS. I és que tinc una cita amb ella aquest cap de setmana. Els darrers dies m'ha costat concentrar-me en l'altra; quan anava amb ella pel carrer, em semblava poca cosa, un segon plat, tan baixeta, sense els ulls de la primera, ni la presència i l'elegància de l'altra, sense la seva versatilitat i potència que fan que els ulls em facin pampallugues...

Aquest cap de setmana veuré la GS i el cor em dirà que és ara o mai, que si no em quedo amb ella ara més endavant serà tard, l'oportunitat haurà passat. Em mirarà i pensaré que les bogeries s'han de fer de jove, després el que busquem és la comoditat, l'estabilitat, una que et cuidi i amb la que no et facis mal... però en el fons, sé que no em llençaré, i m'acabaré quedant amb la Scoopy 150 que tantes alegries m'ha donat. I és que això d'escollir moto és una mica com amb el xicot, sempre ens enamorem de les més complicades, aquelles amb les que sabem que ens farem mal... aquelles que no poden ser.

Dissabte,cita a la Fira de la Moto de Barcelona, a veure la nova BMW GS 650 , una moto que probablement es quedarà a la categoria dels somnis sense complir...