Partim de que no m'agrada el futbol, no el segueixo, no hi entenc i no m'interessa. Però clar, com tot fill de veí he de veure com a mínim els titulars, i tenir-ne dues idees a la setmana per no ser una completa ignorant, i quedar-me sense col.legues de cafè a la feina...

I avui, veient les notícies pensava en Frank Rijkaard, que segurament avui no deu tenir un gran dia. Sense entrar en temes de banqueta, l'únic que sé, i trencant una llança al seu favor, ara que tothom el vol perdre de vista, és que és tot un cavaller.

A banda de tenir un atractiu físic important, aquest senyor deixa una imatge impecable dels cinc anys que ha passat aquí. No recordo haver-lo vist mai alçant la veu, perdent els nervis ni donant la imatge pèssima que tenen molts dels seus col.legues mediàtics. Al contrari, transmet tranquil.litat, honestedat, integritat. I ara que, (després del que crec que ha estat globalment una molt bona tasca) per les raons que siguin es considera que ja no encaixa a la feina, té l'elegància de marxar acomiadant-se amb agraïment i bones paraules cap a tothom, tot un exemple d'educació i savoir faire que pocs demostren en aquest món de cràpules. Em recorda una mica el personatge del Mr.President a la sèrie 24, un altre negre molt atractiu amb totes les qualitats d'un líder: equanimitat, empatia, asertivitat i un gran carisma.

En definitiva, tot un Senyor dels que ja no queden.

Així que no sé els culés, però almenys jo el trobaré molt a faltar a les notícies del vespre.