Cada dia surt el sol i el mar és ple de peixos
La Z es desperta de bon humor. Ha estat una nit lliure de somnis, lliure de malsons. I contra tots els pronòstics, no té ressaca.
Mentre estira tot el cos allargant els mandrosos minuts de diumenge pensa que la ment humana a vegades juga d'una forma curiosa, ahir tan enrabiada, avui de tan bon humor. "Deu ser el sol", pensa. Després de dos dies de pluges, avui fa un dia esplèndid. I mentre aparta els llençols i es posa la primera samarreta que troba, recorda el que algú va dir-li l'altra nit: "Cada dia surt el sol i el mar és ple de peixos". "Té tota la raó... El que em pregunto és per què sempre pesco jo el peix pallasso". Somriu. Bon símptoma, ja podem fer-ne humor.
Primer cafè del dia, de peu a la cuina, recordant l'ahir. Què podia esperar d'algú que repetidament li havia dit que no esperés res? Algú que li demostrava constantment la seva indiferència amb senyals explícits de passotisme? Res és la única resposta correcta, i la coneixia a priori. Avui està a la fase de "com puc haver estat tan imbècil?" Bé aquesta fase és curta; es diu a si mateixa que se la permetrà un màxim de dos dies, després passarà a la fase "com puc no haver-me adonat abans que (ell) era tan imbècil?".
El cafè li posa les piles que pensa acabar de carregar amb aquest sol esplèndid que surt després de la tempesta.
Treu el cap a la terrassa, i veu la seva companya de pis, la S., semiestirada damunt una cadira que s'inclina perillosament, torrant la seva pell blanca al sol davant un llibre. Quan la S. s'adona de la seva presència, la saluda sense apartar la vista del llibre amb un parell de frases de bon dia emmandrides, amanides amb el seu peculiar accent de l'est.
La Z recolza la tassa de cafè a la barana de la terrassa, tanca els ulls, deixa que el sol li acaroni la cara i les cames i gaudeix de la sensació d'alliberament que l'aclapara. S'acaba d'adonar que aquesta és la font del seu bon humor avui: s'ha tret el pes d'intentar començar una relació que només li hauria complicat l'existència. I a temps de no fer-se mal. Es relaxa, i saboreja el millor nespresso de la setmana.
Judith dijo
ja veus... més que peixos pallassos hi ha massa peixos globus, que un cop es desinflen deixen d'amagar la seva realitat. De vegades és millor agafar-los quan estan inflats i fer-ne una làmpara!! (almenys pots encendre-la i apagar-la al teu gust)
aquest ja és un dels meus blocs de lectura diària!!
15 Mayo 2008 | 04:27 PM