El W marxa aviat; o molt tard, segons el punt de vista. Des de l'òptica de la Z massa d'hora, no li hauria importat compartir-hi esmorzar al cap d'unes hores. Ha estat una nit interessant, intensa, generosa en Minuts de Qualitat. Una gran nit, conclou la Z. De vegades l'atzar cuinat amb una mica de vista fa meravelles.

Quan es fica al llit són les set del matí, està absolutament destrossada, i arreplega els últims pensaments mig coherents de la nit. Repassa les últimes hores, i pensa que a vegades les primeres impressions són encertades. La primera impressió que li van causar els ulls marins del W el dimecres, (a banda d'una atracció irracional), era la seva insondabilitat. Potser l'atracció provenia precisament del repte de la fondària. Havia disfrutat d'aquells ulls tota la nit, i no els havia pogut llegit bé ni un sol cop.
Ja li ha dit ell, que és una persona opaca, una persona de difícil accés.

A partir d'una certa edat és difícil trobar gent interessant de lliure accés. Tots tenim algunes barreres, o millor dit peatges, perquè qui vol passar ha de pagar un preu, i a vegades abusiu, com el de les autopistes catalanes.

Passada la innocència dels primers amors, venen els desenganys, els errors, el patiment, i llavors construim murs, cuirasses al nostre voltant. Autodefenses que intenten cuidar-nos per evitar caure en els mateixos errors, però que a vegades constitueixen una equivocació en si mateixos, perquè provoquen una distància amb algú que potser no mereix un entrebanc, algú que se'ns acosta i es troba amb una barrera. El problema és quan enlloc d'una barrera es troba amb un mur insalvable contra el que topa una vegada i una altra. I com és lògic, de tant topar al final es fa mal i gira cua.

La Z no en sap pràcticament res d'aquell home que li agrada i la desconcerta alhora. Quan es llevi, al cap de poques hores es preguntarà si la protecció del W és un peatge alt o un mur altíssim.

Ella ja s'ha trobat alguna vegada amb un mur que tenia ganes de traspassar, com el del peix pallasso, que la va avisar des de la torre de vigilància que no passaria d'allà. Per sort no va arribar a topar-se de cap amb el mur, perquè s'hauria pogut fer mal. És en aquell moment, abans de caure en el somni inquiet de l'últim Martini que s'adona que ni una sola vegada en tota la nit ha pensat en el peix pallasso. Ja ho diuen, un clau treu un altre clau.