La S, la companya de pis de la Z és potser l'amiga que millor simplifica la realitat quant a les relacions. Les coses són o no són. Una mica com l'amic capritxós, el C.; no endolceixen el que la Z vol sentir, sino que li fan el favor de dir el què pensen, sense massa eufemismes. On una altra amiga li diu: "Tia, fijo que aquest et truca, li agrades seguuur", el C. li diu "Z, això no pinta bé, aquest no està per la labor". I en aquests casos la veritat, sempre és el millor valor. La informació és poder.

Diumenge. Fantàstic dia de platja amb la S., que quan diu que es posa "sólo un poquito de pgotexxión", vol dir que agafa el factor 30 per la seva pell lletosa centreeuropea. Han baixat en moto i han trobat un racó privilegiat a Bogatell. Mitja platja buida, probablement pel factor "ovella", que fa que la gent acabi apinyant-se per allò de pensar "si en aquest lloc no hi ha gent alguna cosa hi deu passar... anem al costat on és tothom"; en fi, l'estupidesa humana no té límits.

- Bueno, y qué pasa con el tío este del viegnes? Te ha llamado?

- Nah. Pero era un tío interesante, y guapo! No me importaría volver a verlo...

- Bueno, puedes llamagle tu, aunque si se fue tan tempgano, no tiene buena pinta.

- Igual tienes razón. Casi mejor saber qué hay temprano que demasiado tarde, como con... nuestros amigos - somriures de complicitat. Els seus casos amb els homes van aparellats, igual que els seus encostipats-.

En aquest punt intervé un element clau en les relacions incipients (o en les no-relacions, com és el cas), un element que ha fet molt per la sinceritat: el missatge de mòbil. Sis missatges més tard, la Z ha obtingut la frase-excusa per excel.lència, "Ja et trucaré, tinc els propers caps de setmana molt ocupats", i l'ha respòs dignament amb l'altre clàssic extret de les pel.lis de polis "Roger that"; missatge captat. Fi de la història.

Experimenta certa sensació de decepció (li hauria agradat conèixer una mica més el W, li encaixava), però alhora també alleujament (el millor per no patir és no tenir-ne la oportunitat).

- Ves qué facil, este por lo menos ha sido sincero y ha quedado bien, ha hecho justo lo que haría yo si no me interesara, y no me ha mareado con tonterías.

- No sé que les pasa a estos tíos catalanes, te lo digo, están todos tontos.

Ahir la Z pensava en murs. Avui ha arribat al mur del W, i ha donat mitja volta. Aquest cop ni tan sols ha fet una ullada a l'interior. I n'està agraïda; no fós cas que el què hagués vist li hagués agradat massa...