Divendres de platja (que no corri la veu)
El dia perfecte de platja es diu laborable.
Ahir em vaig trobar el regal de la jefa (conegut però inesperat): un dia de compensació d'hores extres. I al costat el regal dels Déus (aquest totalment sorpresa): un cel blau adornat amb un sol brillant.
Vaig agafar la moto, un bon llibre i un pot de bon humor, i vaig anar a plantar la tovallola a la platja de Barcelona a mig matí. Em va sorprendre tant poder escollir lloc, i tenir tant d'espai, que no sabia on posar-me.
En general no m'agraden les multituds, però a la platja a més em transformo en una bèstia misàntropa i elitista quasibé al nivell del Sostres. Odio els grupets d'adolescents amb calçotets sota el banyador (¡¡!!) (dels que tenen el nivell del loro-neng ja no val la pena ni parlar-ne), les molestes famílies domingueres de catorze membres amb el pícnic maionesa inclosa, la típica parelleta que no fa soroll però enerva amb els seus massatges i les seves magarrufes, i per sobre de tot, la infestació de monstres (llegeixi's nens) que corren aixecant sorra i bramant. Aquests últims a més d'odi, em desperten ànsies homicides.
Ahir, la platja de Barcelona era una delícia, temperatura perfecta, ni un nen, ni un turista, ni un parasol.
Em vaig adonar que era la primera vegada en anys que veia la mar de Barcelona, mai m'havia pogut acostar tant a l'aigua perquè sempre escullo el racó més discret i allunyat de tothom.
Ahir em vaig posar a primera fila, sense ningú aprop. Gràcies al fet que l'últim Stephen King és molt fluixet, enlloc de llegir em vaig dedicar a admirar la mar mentre em banyava en el sol, i vaig posar-li banda sonora adeqüada al dia, Magic.
Quan escoltava la força de "Girls in Their Summer Clothes", m'alegrava de ser capaç de valorar aquells Minuts d'immensa Qualitat.
Vaig sentir-me feliç pel dia de sol.litud.
Vaig buscar la pau comptant petxines,
i em vaig endormiscar amb el "Devil's Arcade".
I abans d'adormir-me, vaig pensar que hi ha dies que és agradable estar viu.
Bérnicus dijo
Abans que res, gràcies, perquè realment m'has alegrat el dia. Avui està nuvolós, però llegir-te ha estat balsàmic, ja gairebé podia olorar el mar aquí a la meva habitació, No escoltava que ningú gaudís així de la platja a Barcelona des que fa anys, més dels que m'agrada recordar, passejava jo molt sovint amb els meus amics, des del Moll de la Fusta, fins a on els nostres peus volguessin dur-nos, sempre seguint la línia de mar... He arribat a casa teva per pura casualitat, però m'agrada el que he vist. Et prometo tornar a llegir-te amb més deteniment...
31 Mayo 2008 | 02:40 PM