Avui he estat fent la cerveseta amb el meu amic C, a qui conec de fa anys, de la època de la multinacional.

Els dos estem cansats de treballar per altri, avui ens hem engrescat, i hem estat parlant de muntar el nostre propi negoci.Teníem clara la filosofia, el nom, la ubicació... pràcticament ho teníem tot, però de sobte ens hem adonat que no teníem res per vendre!

Arribats a aquest punt, hem tret dos personatges damunt la taula, dos empresaris que venen de dos mons i negocis antagònics, i que coneixem per diferents circumstàncies. I els hem posat dins un ring virtual, per veure si ens il.lustraven amb un enfrontament d'idees empresarials...:

En una banda del ring, un cambrer propietari d'un bar de barri, que s'està fent d'or servint cafès. He estat al bar en qüestió, i només es pot qualificar d'antro fastigós, on no entraria a demanar canvi si no fós qüestió de vida o mort; i ja no diguem a fer una cervesa o un cafè. Es tracta d'un lloc estratègic al barri del C, on s'estan asseguts tots els mascles que durant el dia no tenen res més a fer que deixar-se la pensió o els diners que treguin dels seus "negocis", i on es gasten fortunes en cervesa durant tots els partits d'esports on intervingui una pilota del tamany que sigui. Doncs bé, el propietari és un nano jove, menys de trenta anys, molt espavilat i amb molta vista, i la pasta que se'n treu és gansa, tot servint cigalons i copes entre acudits verds, futbol, i poc o gens estrés.

A l'altra banda del ring, un home una mica més gran, al voltant dels cinquanta, que ha arribat a ser soci d'una gran multinacional americana a base d'una gran capacitat intel.lectual, un immens treball personal, i d'un estil si més no peculiar (és el què em va dir la gran frase de l'"oru i el moru"). Aquest, també es treu una picossada l'any, això sí, les hores que ha de posar-hi, i la pressió que suporta, hi són proporcionals.

Damunt el ring virtual de la lluita d'idees, els contrincants s'han donat la mà, i el cambrer ha volgut tenir un detall de cortesia, i ha convidat al soci a una copa "per alleugerir la tensió". El soci, naturalment, no ha picat, "quina estratègia més barroera, fer beure el contrincant". Ha vist un cambreret de barri, sense gaire ambició i poc il.lustrat, i s'ha fregat les mans; ha volgut guanyar d'entrada i sense cansar-se: s'ha acostat, i li ha dit al nano amb to paternalista i confidencial que si acabaven la partida allí, li implantava una consultoria que li faria triplicar el resultat en un any, a base de remodelar el bar. El cambrer, que de talòs no en té un pèl, l'ha escoltat, i ha fet veure que s'ho rumiava uns moments; s'ha agafat la barbeta amb els dits índex i polze de la mà dreta, i ha mirat cap al sostre aclucant els ulls, en posició de meditació. Ha deixat anar un "mmmm, interessant proposta".

I el soci, segur de si mateix, ja ha vist la partida guanyada, com de costum; fins i tot ha començat a pensar quant li podria facturar al cambrer a partir del segon any, i els ingressos potencials al barri que li podria reportar la jugada. I li ha fet venir salivera. "Ben pensat, una copeta per celebrar el nou client, no estaria malament".
Han brindat, per l'èxit dels negocis, i el cambrer ha tret unes olivetes "per acompanyar". Han parlat del negoci del soci, dels resultats del bar i les possibilitats potencials... i han fet una segona copa, i una tercera, i han completat el vermut amb unes escopinyes i unes patatetes.

Al cap d'una hora, el cambrer s'ha aixecat, ha agafat l'escombra, ha girat el cartellet d'"Obert" de la porta, i ha dit "Si no li sap greu, hauria d'anar tancant... són 15 € tot plegat. De la consultoria si de cas, m'envia la proposta per mail. Voldrà el ticket?"

Game over. Cambrer: 1 - Soci: 0

No ens ha resolt el dubte, però hem rigut una bona estona.