La Z és una hipocondríaca amateur.

I si no s'ha fet professional del tema és només per dues raons: una, no té temps, i dues, li falta experiència.

I alerta, que l'hipocondriquisme sembla un tic d'avis avorrits, però en realitat és una professió desvalorada que requereix altíssimes dosis d'imaginació. A tall d'exemple, la Z, el dia que li fa mal el turmell, troba la manera de conectar-lo amb el mal de la ròtula de la setmana anterior, i amb el dolor tènue de la part frontal del cap, per trobar l'explicació en una dolència extensiva que amb tota probabilitat la durà a la mort, prèvia amputació de la cama gangrenada.

La darrera setmana, la Z es va trobar força malament.Nervis excessius a la feina combinats amb la beneïda regla i sis hores de son al dia, van mesclar-se en un còctel de mal karma amb regust a estrés. Caldo de cultiu per fer créixer malestar físic, del real i de l'imaginari, fins el punt que els dos es barregen com el groc i el blau, com el dolor i l'esgotament, i generen una massa cansamentodolorosa de color verd i de la viscositat del blandiblup, que fa impossible distingir els factors que la composen.

Divendres, la Z torna de matinada, més d'hora del previst, amb una sola cervesa de més, i amb un dolor abdominal que la plega; no és el dolor habitual i llunyà que és fàcilment controlable, avui el mal no s'apaivaga amb un parell d'Antalgins. Quan es fica al llit la maquinària de l'hipocondríaca amateur ha començat a rodar: està convençuda que no es pot tractar d'una simple dolència mensual, sino que ha d'haver-hi una greu malaltia associada. Quan s'adorm només li venen al cap imatges d'òrgans infectats, tumors malignes, i sales quirúrgiques plenes de personal de verd i amb mascareta.

L'endemà al matí, el dolor no ha mort, però s'ha calmat. La Z dóna gràcies sinceres als Déus per la salut i gràcies menys sinceres a la feina, per no tenir més temps de desenvolupar el seu talent i tornar-se una hipocondríaca professional.