Fins avui pensava que era una bona campanya la que ens ha servit la Generalitat en els últims mesos, amb la imatge d'un Crivillé ja maduret, fent-nos saber que abans d'agafar una moto de gran cilindrada més val tenir un grau d'experiència, i si pot ser dos dits de front, millor.
El missatge és que si tens vint anyets, t'acabes de treure el carnet A i tens ganes de motoritzar-te, pensa si enlloc de la Kawa 1100 que et pica l'ullet i que ja penses en com deslimitar il.legalment, no faries millor comprant-te una 250cc, o una 500cc tranquil.la, i agafar una mica de rodatge. A no ser que siguis un d'aquests aficionats a les bicis amb motor, t'agradi jugar al tunning de barri, donis gas als semà fors reptant a les cosines grans que et miren amb despreci, i portis a la nòvia darrera ensenyant tanga. En aquest cas,senzillament, no et treguis mai el carnet de moto gran, i intenta aprofitar les estones lliures per llegir quelcom que vagi enquadernat i contingui tres frases seguides. Potser desenvolupar una mica de matèria gris et doni la capacitat de veure el què el soroll del tub d'escapament de la teva "moto" t'ha privat de sentir: els pensaments!
De molt abans que s'iniciés la campanya de la Gene, ja fa setmanes, mesos, fins i tot anys, que arrossego afició motard, i ara que per circumstà ncies diverses és un bon moment, m'he decidit a comprar-me moto gran (la de la foto!).
Aixà doncs, engrescada amb la campanya, he pensat que estava bé que les administracions recolzin l'entrenament i l'experiència com a requisit, i he donat per suposat que les autoescoles es barallarien per donar-me un parell de classes de reciclatge. Quina sorpresa m'he endut quan de les cinc o sis companyies grans que he trucat cap dóna ni té interès a donar aquest servei ! O sigui, que jo que em vaig treure el carnet fa sis anys, i que en fa més de tres que no condueixo moto "gran", em puc comprar la Kawa 1100, i m'he d'espavilar soleta a treure-la, que ningú em dóna cap classe, ni pagant-la a preu d'or! Dues coses són difÃcils d'entendre: una, com pot ser que una autoescola no estigui interessada a facturar hores? I dues, com és possible que es prevegui el reciclatge de cotxe i no el de moto gran, quan és ben sabut que aquestes mà quines impliquen un risc molt superior? No em cap al cap. Al final, he recorregut a l'autoescola on em vaig deixar tots els sous de pizzera ja fa anys, i on amb el què em van facturar poden haver fet el contraxapat dels vehicles d'or; allà , em faran "l'excepció i el favor" de donar-me un parell de classes; al preu que les cobren, suposo que al contraxapat li falta un retoc.
I la Gene, anar fent campanyes buides de contingut. Al funcionari que se li va acudir la gran idea de gastar pressupost en aquesta publicitat, no va anar més enllà del nas del Crivillé (i de la campanya d'imatge del Govern). I és que senyors, la Gran Experiència no es guanya només a base de curves a l'Arrabassada.
M'agrada comprovar que tenint com tens un cervell ben moblat i conscient de la realitat, conserves encara una espurna d'autèntica innocència. No la perdis!
Jo sóc un descregut, no espero gens de gairebé ningú, i menys que ningú dels polÃtics, massa acostumats als focs artificials i les paraules buides. Almenys, aquesta campanya de Crivillé és útil, preventiva, gairebé diria didà ctica, però la majoria de campanyes publicità ries institucionals estan absolutament buides de contingut. Pensa en la del "Som-hi" de la Generalitat i en la del "Visca Barcelona" de l'Ajuntament. Un gran desplegament de mitjans, un gran pressupost, per a promocionar... Res!!!
A mi m'agrada especialment la campanya del "Som-hi!"; en alguna banda hi he llegit un afegit : ("Però hi som?) ... deliciosament irònic!
I potser sà que sóc una mica ingènua, però ja no sóc una petitsuÃs, m'ho miro des d'una perspectiva prou realista, i ja sé que les autoescoles no faran motu proprio un servei amb risc que no és rentable... però em fa rà bia què vols! Igual que em fan rà bia tantes altres coses que no funcionen, i podrien fer-se diferent... l'inconformisme mou l'idealisme, no? no necessà riament ha de partir de l'innocència... :)
Bon dia Rosalita,
Fa uns dies em vas deixar un comentari al meu blog i jo marxava de viatge. Ara al tornar sóc jo el que et visito a casa teva. Ho faig sempre amb els meus comentaristes, i t’adones que el món dels blogs és ple de sorpreses interessants, de tant en tant et trobes amb coses que valen la pena com la teva. Et seguiré a partir d'ara. M’agrada especialment la ironia fina que gastes a vegades. Veig que al parlar de motos t’inclines cap a l’Extrem Orient. Jo vaig deixar d’anar sobre dues rodes fa anys però si m’hi tornes a posar em sembla que avui tiraria més cap a materials més tranquils com els alemanys.
Bon dia Miquel!
Grà cies per la visita i el comentari. He anat seguint el teu viatge a través d'"enllaunats", el teu secretari ("blogguer" és masculÃ, oi? ;) ha fet una bona feina!
Que passis un bon diumenge, sense sol, però diumenge al capdavall...
Per cert, que abans de decidir-me per la Honda Vigor (asià tica), em vaig estar mirant la BMW GS (alemana), i va resultar que portava motor italià (Aprilia), la qual cosa és un gran engany per qui paga la marca a preu de primera categoria.
També va inclinar la balança el fet que la GS pesava 30Kg més, que per una senyoreta fina com jo són substancials, i em vaig acabar decidint quan al passar pel costat de la Vigor, aquesta em va picar l'ullet, la molt descarada!