Ahir va sortir a la venda el llibre dels Fans catalans del Boss, la veu de la gran família springsteeniana que ens uneix a molts...

Poques sensacions a la vida puc comparar al què m'ha fet sentir el Bruce al llarg dels anys. És curiós que les poques imatges que conservo del pis on vam viure fins que vaig tenir catorze anys, estan associades a una habitació minúscula on vaig fer la descoberta del casette de The River, el primer que vaig tenir. El ballava com una boja sense saber ben bé de què anaven les lletres, i el meu pare, les passava canutes per respondre a les meves exigències de traducció exacta de les cançons.

Gràcies al Bruce vaig trobar la motivació per fer anglès des de joveneta, i sempre he tingut debilitat pels professors ianquis, i si podien ser de prop de New Jersey, molt millor. De més gran, la seva música em va donar l'energia necessària per tirar endavant en alguns matins en que no m'hauria llevat, i per disfrutar intensament algunes tardes, i m'ha fet viure alguns dels moments més grans de la meva vida, aquells que es convertiran en anècdotes pels néts. Pel Bruce he fet algunes de les coses que no faria per ningú i molt menys per res més: dotze hores de cua per les entrades, deu més per estar a primeres files, jugar-me-la a la feina, jugar-me-la amb el xicot, i infinitat d'altres petites aventures a les que sempre he donat un sentit vital.

Però sobretot, el fenomen Bruce, el que m'ha donat al llarg dels anys, és la possibilitat de viure una gran passió, un sentiment fantàstic de perfecta sintonia amb la música, i amb el que representa el Bruce per mi. És un gran amor, dels que duren per sempre, fins al punt, que em costa imaginar la meva vida sense el Bruce. Alguns dels trets que em composen, alguna de les característiques que conformen la meva persona i la meva qüotidianitat serien molt diferents sense l'existència del Boss a la meva vida.

Per què els fans del Bruce tenim aquesta connexió tan gran, i tan fidel? Perquè el Bruce és molt més que un bon músic, és tot un Fenomen. Tinc la llibreria plena de biografies springsteenianes, de revistes relacionades, a banda de la discografia complerta. La forma d'entendre el món del Bruce, i la seva forma de ser, li donen força, i el fet que sempre hagi estat coherent, humil, i honest li fan haver-se guanyat el respecte. Però més enllà d'això, que són fets objectius atribuibles a altres grans persones, el que fa el Bruce especial és el seu gran carisma. Molts dels directius i de pseudopsicòlegs que s'omplen la boca amb la paraula lideratge, haurien d'anar a un sol concert del Bruce, i veure com domina el públic i l'escenari. Que prenguin nota, això és ser un líder!

Que sóc una Friki del Bruce? I què! Ben feliç que em fa.