El dia que vaig anar a buscar la Paciència, no en quedava.

Normalment és Sant Pere, Conseller Delegat del Sant Pare, el que reparteix els atributs de les personetes que han de néixer. Tan bon punt es decideix que naixerà un nadó, les futures persones es reuneixen a la cantina del Cel, i fan cua per recollir el què seran les seves característiques intrínseques. És com anar a buscar el ranxo al menjador de l'hospital amb la safata, i en funció del dia i de l'humor del Gran Cuiner, s'ha preparat una mica d'amanida de simpatia, croquetes d'intel.ligència emocional, o flam de romanticisme, ...

El dia que vaig néixer jo, com que era després de vacances, deurien quedar només restes, i quan vaig atansar el bol per la sopa de paciència, Sant Pere ja havia escurat l'olla amb l'anterior. Em va intentar compensar amb una bona dosi d'empatia, i una mica d'optimisme, però amb vint-i-sis anys he comprovat que no fa el mateix efecte.

Estic pensant de fer una reclamació i que m'enviïn per correu urgent la paciència que em toca (o en el seu defecte la meva moto nova, que al cap i a la fi és el que m'importa), però els tràmits burocràtics dels Sants són si fa no fa com els dels funcionaris de l'Agència Tributària... per posar a prova la paciència que (no) et van servir !