La Z ha quedat amb l'amiga indecisa per animar la nit barcelonesa. L'amiga de la Z està indecisa, perquè tot i que té clar en el fons del cor que deixarà el seu xicot, que n'està farta de la seva immaduresa saltimbanqui i de ballar la seva música egocentrista, li costa fer el pas, decidir deixar enrera aquesta etapa de la vida i passar pàgina. Per això s'ha donat un temps de reflexió que aprofita per descobrir que no és massa gran per sortir a pescar, i que els peixos salten contents al voltant del seu ham.

Aterren a la nit de Montjuïc, nit de contaminació i rumba, o rumba contaminada, depèn de qui s'ho miri. Només arribar al castell, mortes de set, i desitjant avistar la primera copa, la Z topa de cap amb el passat. La setmana passada es va trobar el passat recent en forma de peix pallasso, aquest cop és un pretèrit imperfecte de fa un parell d'anys. PAM, de cara, i totalment ineludible.

- Hòstia! -d'entrada ell només és capaç d'articular una exclamació. Fa una cara d'estupefacció i d'espant que a ella li provoquen unes ganes incontenibles de riure. Quan ho van deixar córrer, no es van tornar a trucar, només han sabut detalls de la vida de l'altre a través d'amics comuns. I ara, després d'un any i mig, toca parlar, i no hi ha paraules. Des de punt de vista de la Z ell és un bon jan, però es va comportar com un covard, no va ser capaç de trucar-la i explicar-li determinades coses. I ell sap que ella ho sap. I ella sap que ell sap que ella ho sap... d'aquí la cara d'ensurt d'ell, a l'expectativa de si hi haurà incomoditats excessives.

L'amiga indecisa s'ha enretirat un parell de passes, i igualment ha fet l'acompanyant d'ell (que la Z suposa que és la seva nova xicota). La Z li explica en to alegre els canvis positius de feina, de pis, de moto, un parell d'anècdotes... i frena, preguntant-li com li va la vida a ell.

- Bé, forza bé, tot méz o menyz igual... - S'ha accentuat el papissot, o feia tant de temps que ja no ho recordava? A la Z li venen imatges al cap, i recorda com el trobava d'avorrit aquest xicot, semblava que no tingués sang a les venes. Algunes vegades l'hauria volgut sacsejar i veure si activava algun mecanisme que no fés bé la connexió... tot i que per ser justa, ell no en tenia cap culpa, la connexió que no funcionava era cosa de dos, la que s'espera que sigui recíproca.

- Z, perdona, que t'espero fent una cervesa - interromp l'amiga indecisa què aquest punt el té molt clar.

La Z i el xicot s'acomiaden, parlen de trucar-se (potser) algun dia, es desitgen sort, i es diuen que s'alegren d'haver-se vist... De fet la Z parla amb sinceritat, quan arriba a la caseta de les cerveses on l'espera l'indecisa, pensa que s'alegra profundament d'haver vist el què va deixar enrera i saber que no sent res semblant a l'enyor.

- Nena, aquest era el G? Amb aquest vas sortir? -l'indecisa posa cara de fàstic, no ho pot evitar, és una persona transparent-.

- Un any sencer.

-I per què? - la pregunta és tan bona, que la Z ha de pensar uns segons la resposta.

- La veritat, encara no ho sé - I fa el primer glop de cervesa de la nit-.