Trec el diumenge del llit, perquè fa estona que l'espero desperta. Ha estat una nit de son lleuger, amb la impaciència a flor de pell i escalfant motors mentre somiava en carreteres i revolts. Finalment el diumenge es lleva de bon humor i sense gaires núvols. Serà un magnífic dia de platja i moto.
Per sort els meus amics estan acostumats a les meves excentricitats, i no posen cara de sorpresa ni quan em presento per anar a la platja amb una jaqueta que fa suar fins i tot els pèls del nas... Seguim el cotxe de la Soni, i la Vigor ronroneja agraïda de poder córrer una mica, ja m'ha dit que Barcelona li queda petita. Només arribar a la platja, em trec d'una revolada la roba suada (que duc literalment enganxada al cos) i faig una excepció banyant-me en aigua bruta, només per refrescar una mica la calorada. Preciós dia de sorra, relax, amigues i silencis compartits.
A la tornada, amb menys trànsit, menys calor, i més confiança, relaxo la ment i gaudeixo més del viatge. Em venen al cap els diumenges en què jo era la del seient del darrera. Sortíem amb la CB500 a fer uns quants revolts agosarats, esmorzar a Collsuspina amb alguns amics motards, i tornàvem contents i esgotats. Quan estava molt cansada, fins i tot m'endormiscava ben agafada a Ell, i quan se n'adonava, em pessigava carinyosament la cuixa per evitar que m'acabés adormint... aquests van ser els temps en què vaig descobrir les sensacions que em desperten les motos. Una màquina que s'acobla perfectament a tu, acaba sent una extensió del teu cos, i qui domina a la perfecció pot dir que és capaç de volar...
Avui no he volat, però he tingut un bon primer contacte, ens hem començat a conèixer, i tot i que la Vigor no està en plena forma, m'ha caigut francament bé. Ara només em fa por una cosa, i és que quan l'he deixada al costat de la Scoopy, aquesta última m'ha mirat per la cua dels retrovisors amb una mescla d'amargor i d'orgull ferit, que m'ha fet pensar que potser no sigui tan bona idea deixar-les de costat... Ja les he advertit que les vigilo des de la terrassa, i que pobre de la que intenti treure el cavallet a l'altra.
I sobre una moto se't modifica el concepte de viatjar. En moto no s'arriba a un lloc, es va a un lloc, i el viatge comença en el moment que poses les claus al contacte.
I enhorabona per la estrena.
No està malament per a un primer contacte, ja m'agradarà veure-us a les dues, quan us conegueu a fons...
També has d'entendre a la pobra Scoopy, és normal que es senti ferida en l'orgull. Fas bé en vigilar-les, no sé jo si s'adaptaràn a això de compartir genet...
In1til, m'encanta el teu comentari, tens tota la raó, l'important quan se surt no és el destí, sino el mateix camí...
Bérnicus, l'entenc i intentaré compensar-li, me l'estimo molt la Scoopy, que portem 4 anyets de relació! D'altra banda, qui s'acostuma a compartir genet ;) ?
La Vigor surt dilluns del mecànic, mentrestant demà em toca anar a buscar el corsita, un altre que té ganes de carretera...
Hola Rosalita, la Vigor, la pobra Scoopy, ara el corsita, tots tres cremant gasolina a dojo i emetent gasos tòxics, vols dir que tot això és compatible amb la sostenibilitat que ens prediquen el Saura i la Mayol (per cert, sostenibilidat i ecologisme que ens prediquen l'honorable senyor i l’il·lustríssima senyora des dels respectius cotxes oficials que paguem nosaltres). No t'hauries d'animar a agafar la bici per arribar més despejada a la feina? Com és que els verds prediquen molt però a la que arriben a la poltrona pública no deixen el cotxe oficial per res, i no donen exemple als que els hi paguem el sou? En fi, deixo de fer-me més preguntes perquè potser encara m'enredaria...