La Q té vint-i-vuit anys, és resident de quart any a l'Hospital del Mar, i avui ha passat una mala nit. Tamborineja sobre el taulell de les auxiliars mentre espera que alguna infermera li passi la llista dels pacients més urgents. Té els ulls fixes en el rellotge digital de la sala, per un dia li agradaria poder plegar quan toca i arribar a temps a la cervesa amb la Z. En aquesta professió sembla que tothom doni per suposat que sent una devoció absoluta cap als pacients que passa per davant de qualsevol vida privada. I encara ha de sentir comentaris d'alguna amiga semiocupada que diu que fa hores extres, perquè entra cada dia deu minuts abans i surt cinc minuts després de l'hora. Buf! Bufa de calor, de cansament, d'irritació.

Finalment apareix la infermera amb els quadres clínics. La pacient de la tres-cents-tres ens ha estat marejant tot el matí, Q. Diu que li vas prometre l'alta per avui a la tarda. Ai l'hòstia! L'ex-ionqui en post-operatori per càncer de fetge. És cert que avui havia de signar l'alta, li ha passat per alt amb la distracció de la nit anterior. Maleït brasiler escalfacalcetes! Torna a bufar, aquest cop ben alt, provocant una mirada assassina de la infermera. Només faltava això. La Dra.Q s'encamina a l'ascensor fent veure que revisa l'historial de la pacient, remugant per si mateixa quelcom sobre els fums de les putes infermeres.

Sembla que a la pacient se li pot donar l'alta, només haurà de fer-li la recepta de la morfina en pastilles pel dolor i portar un control oncològic semestral. Amb el què es deu haver begut aquesta dona podria muntar un bar.

- Bona tarda Arantxa. Crec que tot està prou bé, només hauràs de fer bondat, i prendre't unes pastilles pel dolor... - s'interromp a si mateixa. Ensuma fort tres o quatre vegades. Una altra vegada! Arantxa, per Déu, que això és un hospital, no es pot fumar!

- Pero dottora Cu, si sólo ha sido un calito de ná, además la infermera me ha dicho que si tiraba el humo pá la ventana, tampoco pasaba ná- putes infermeres, pensa la Q. - I Dottora Cu, qué pastillas! Que la morfina yo me la pincho! Me la pincho! como me la va a dar en pastillas!

- Ahà, Arancha, ... mira, la morfina només te la puc receptar en pastilles, que això és un hospital, no una sala de narcos.

- Dottora, que no es Arantxa, es Arancha, con ch! con ch de chocolate, de chino, de churro, de chupap...-

La Dra.Q li acaba receptant la morfina oral i s'acomiada; malgrat tot li ha agafat cert afecte a aquesta noia, li fa força pena. Arriba a la sala dels metges, que ara és buida, es treu d'una revolada la bata blanca, i es fa la ratlla dels ulls davant el mirall de la taquilla. Camina corrent pel passadís mentre envia un missatge disculpant-se pel retard a la Z, que no suporta els impuntuals. Com a mínim avui té un parell d'anècdotes de les què la faran riure.