La busco entre els difícils revolts de Sant Boi a Santa Eulàlia, la busco entre les giragonses de Prats a Olost, la busco concentrada, pels camins recargolats de tornada pel cor del Lluçanès.
La cerco al migdia, llegint un bon llibre a l'ombra mentre les formigues em pessigollegen les cames, i els records de la nit de dissabte em pessigollegen el ventre.
M'hi acosto amb el dinar en companyia de la família, en la comprensió de la mare i el riure encomanadís del pare.
Més tard, amb l'últim raig de sol, la cerco corrent uns kilòmetres pels camins del voltant del poble, atenta a tots els racons, per veure on s'amaga.
A la nit, arraulida a la fresca després de sopar, observant les estrelles de la Plana, assaborint la última copa de Vinya Esmeralda, veig clar que l'he trobat en tots els moments i en tots els racons d'Osona. És aquí on s'amaga la plàcida felicitat de l'estiu.
Hola Rosalita i bones vacances... però jo et feia bastant més lluny!
El més lluny (Istambul) arribarà dissabte... mentrestant sóc per La Plana en família, que ja tocava.
Molt bones vacances Miquel!
I jo voltant per la península sense saber que s'amagava al costat de casa.
Ai senyor senyor.
I bon viatge.