Corrien els anys quaranta, en plena post-guerra civil espanyola, quan en una petita classe d'una aula de Buenos Aires, la professora instruïa els alumnes sobre les arrels espanyoles de molts d'ells (catalanes en la seva majoria).

- ¿Alguien sabría traducir la palabra terremoto al catalán?

Al cap d'uns segons de quietud, una mà es va alçar tímidament, i la veueta de la nena va preguntar més que afirmar.

- Terratrèmol?

Diversos caps van girar-se cap a ella admirats, i la professora la va felicitar. La nena sempre ha recordat les seves arrels catalanes, i ara que té més de vuitanta anys explica orgullosa l'episodi als seus néts sempre que en té ocasió. Els explica com era la vida a Barcelona durant els dos anys de la guerra que hi va viure, els petits flaixos que en té, i com recorda la casa de la Diagonal que la seva família ocupava.

El nét petit, que té trenta anys, en porta set vivint a Barcelona. Aquest agost li porta a l'àvia una sorpresa especial, les fotos de l'interior del pis dels besavis. Un pis cèntric totalment reformat, però que encara conserva l'aire senyorial de l'època. Serà després de sopar quan el nét treurà les fotografies, ampliades per facilitar la visió de l'àvia. Les hi acostarà, li agafarà suaument l'espatlla, i li dirà Yaya, mirá que le traje de Barcelona. I quan al cap d'uns instants d'estupor, ella reconegui la façana, acostarà el seu nét maldestrement per abraçar-lo amb totes les forces que té, i un parell de llàgrimes li negaran els ulls mentre murmurarà Mi niño, que lindo detalle, que lindo...

Més tard, després de comentar llargament les fotos i el canvi del carrer i de l'edifici, l'àvia repetirà per enèsima vegada l'anècdota del terratrèmol, que sempre els fa somriure a tots. El nét petit immortalitzarà el moment, i mentre enfoqui l'avia amb la càmera amagarà una petita erecció sota les estovalles. L'anècdota del terratrèmol li recordarà la Z, la noia catalana que fa un parell de dies reaccionava intensament sentint la història, li recordarà l'acollidor ventre on es recolzava quan la hi explicava, i les hores salvatges i sorprenents que van compartir després. S'aixeca, es disculpa i va a buscar un got d'aigua fresc que aturi el seu propi terratrèmol.