A Istambul pràcticament no es veuen motos, ni tan sols scooters. Les més freqüents, les dels polis, que tenen la sort de portar BMW's GS 650 (sovint van dos polis per moto, cosa que em semblava força graciosa). D'altra banda, bona part dels conductors van sense casc, com a aquí fa trenta anys. M'hauria agradat comentar quatre curiositats moteres amb algun turc, però és difícil de comunicar-s'hi pel seu greu problema amb l'anglès. Així doncs, em vaig desfogar amb els companys de viatge asiàtics: dues japoneses i un coreà, tots amb noms moterus: Marina Suzuki, Azuza Karasawa -jo li deia Isuzu Kawasaki-, i Daehoo (àlies Daewoo).
Parlant d'indústries, marques i empreses, en un moment donat vam derivar el tema cap a les feines i l'esperit corporativista que impera a les empreses nipones. Tot el què em van explicar concorda quasibé fil per randa amb els llibres de text d'Economia de l'Empresa, i les classes del gran mestre Serra i Ramoneda. Encara ric quan recordo la cara d'en Daehoo quan la meva amiga, mestra de primària catalana explicava els seus horaris i les seves vacances. El pobre anava posant els ulls en blanc mentre deia "it's like a joke" perquè no sabia ben bé si li preníem el pèl. Es va calmar una mica quan jo li vaig explicar els meus antics horaris de 60 hores setmanals, però tot i així li van semblar "not that bad".
En Daehoo té 25 anys, i n'ha perdut quasi 3 fent el servei militar obligatori (la guerra freda amb Corea del Nord no perdona). Ara estudia magisteri, fa taekondoo i té dues feines de mitja jornada. Dorm una mitjana de 5 hores diàries (perquè a les nits estudia), i només descansa els diumenges. I no en renega, ho troba la mar de natural, perquè ha adquirit una capacitat de sacrifici personal infinita, admirable, i en certa manera també digna de llàstima. És l'altre extrem de la ganduleria casposa d'alguns funcionaris espanyols. Fins i tot la geografia acompanya la metàfora, perquè entre el blanc de Corea i el negre d'Espanya hi ha un matís de grisos composat per tots els països avançats europeus. Països on els horaris de treball són raonables, i la paraula eficiència significa alguna cosa. Els turcs ...no sabria on situar-los en l'escala de colors, però em fa l'efecte que com a mínim s'han de posar les piles i començar a dissenyar motos exportables i competitives.
Espero que t'ho estiguis passant d'allò més bé a Turquia i pel que sembla crec que sí, que estàs disfrutant del viatge. Per altra banda m'agradaria trencar amb aquesta generalització vulgar de que els funcionaris són uns mandrosos de mena. És clar que hi han funcionaris que sí que ho són de mandrosos, però n'hi ha d'altres que treballen com a burros. Un jutge per exemple o un oficial de justicia es fan un fart de treballar. Al tanto doncs amb aquestes afirmacions propies de la dreta liberal perquè de funcionaris treballadors n'hi han moltíssims..saludus i que acabis de disfrutar d'aquest viatge.
Noctas, tens tota la raó, i quan un té la raó... he afegit "alguns" a la frase, perquè sóc assídua tractant funcionaris i hi ha de tot, com molt bé dius. Se'n podria parlar molt del tema, però millor ho deixem per un altre dia...
Del viatge vaig tornar el cap de setmana passat, ara em queden dos dies per no pensar en la tornada a la feina... vosaltres ja heu tornat del viatget? Per cert, feu molt de goig a les fotos del casori, feu molt bona cara :)