La Mar desperta de la capcinadeta, amb el braç recolzat a l'ampit de la finestra, i la mà aguantant-li el front. Manté els ulls clucs i li venen a la ment un reguitzell de dubtes. Mira el rellotge, ha conseguit endormiscar-se mitja hora. És mitjanit passada, i el moviment del tren la tranquil.litza, perquè li recorda que el món no deixa de girar, per més que ella es trobi en aquell atzucac. Pensa en les paraules que li deia el seu company de feina en moments d'estrés, i les repeteix amb esperança: Tot s'acaba, i sempre hi ha una sortida.

La Mar és una dona impulsiva i alhora intel.ligent. La mena de persona capaç de prendre decisions importants calculades amb el cap fred, i tanmateix decidir-se ràpidament, sense mirar mai enrera. Sempre ha estat una solitària, però ara mateix troba a faltar la companyia, garlar amb algú despreocupadament. Què li diria la seva amiga Son si fós allà? Ella, tan primmirada en les qüestions fiscals... segur que obriria ben bé aquells ulls tan grans que té i es posaria les mans al cap ben histriònicament: Que has fet què?! Malgrat l'ofuscació la Mar deixa anar un intent de somriure trist acompanyat d'un sospir. Recorda les nits en què s'explicaven anècdotes professionals, reien amb una copa a la mà i jugaven a somniar en grandeses.

Han passat vora cinc anys des que li van oferir aquella feina llaminera, d'alta direcció i gran recorregut, per la que qualsevol financer ambiciós s'hauria llepat els bigotis. I després la gran oportunitat de fer-se amb una quantitat ingent de diners, era tan senzill! Seria una lliçó magistral, la resta de directius eren uns inútils que no haurien trobat merda en un femer. Llàstima d'aquell auditor que va voler anar més enllà de les seves funcions i llindar habitual. Llàstima de l'inspector fiscal enganxat a la calculadora i els seus comentaris amb terminació “delito fiscal imputable”. Inspira aire i li sembla que els pulmons no s'acaben d'omplir. L'ansietat la corrou, però com més hi pensa, menys se'n penedeix. Tota la vida s'havia sentit estafada econòmicament: per l'antiga empresa, per Hisenda, per l'Estat, per diferents persones de l'entorn, ... i ara havia fet la seva jugada, que fet i fet, tampoc ha sortit tan malament, es diu. Fins i tot davant el risc, i els nervis dels últims dies, la cosa era tolerable.

És rica i fuig, s'endú tot el pastís ella sola. El disc dur extern, i un llibre de gramàtica portuguesa era tot l'equipatge que havia pujat al tren dirigit cap al sud. Llàstima que sóc rica i no ho puc compartir. Una llàgrima li rellisca per la galta, i la recull amb la llengua quan arriba a la comissura dels llavis. Es refà, es força a empassar-se el plor. Pensa en qui deixa enrera i l'enyora. Li ve al cap una frase d'una cançó del Bruce que li agradaria poder escriure en una postal : vine a buscar-me a la Terra de l'Esperança i els Somnis...

I will provide for you
And I'll stand by your side
You'll need a good companion for
This part of the ride
Leave behind your sorrows
Let this day be the last
Tomorrow there'll be sunshine
And all this darkness past

Big wheels roll through fields
Where sunlight streams
Meet me in a land of hope and dreams