Avui m'he llevat tard, he passat a buscar la meva germana amb la moto, les he presentat i hem passat mig dia a la platja, prop de Sitges. Feia dos mesos que no la veia. Ens hem explicat l'estiu, les novetats, els viatges. En tornar hem fet un partit d'esquaix, i com si no m'hagués cansat prou, m'he inscrit i he fet la cursa dels 10 Km de promoció de Nike al Dir. La bona notícia és que el genoll sembla prou recuperat. La mala és que tot i haver estat tot el dia esforçant-m'hi, no he conseguit oblidar que avui s'acaben les vacances. Uff, se'm cau el cel al damunt. Comença un nou curs del quan ja conec anticipadament alguns canvis, a la feina i a casa. La planta de l'oficina es buidarà, quedarem quatre gats, tres dels quals són directius. I el meu pis també es buidarà, la S se'n torna al seu país. Possiblement els dos fets coincideixin en el temps, i se m'agreujarà la sensació de buidor a casa. O potser no. Qui sap, potser per una vegada tindré sort amb l'altra novetat que s'anuncia, i agraïré el canvi al pis. Avui tot és incert excepte el fet que aquesta serà una nit llarga. Sigui com sigui, serà un últim trimestre de canvis... (sospir).

Com s'ho fan les mares per convèncer els nens quan criden No vull anar al cole, no vull, no vull i no vull! Si vint anys més tard jo encara m'agafaria als llençols i a l'estiu i faria el què fós per no moure'm. La única diferència és que la mare ja no em treu del llit i demà al matí no tindré amb qui compartir el malhumor.

En dies com aquest m'agradaria fer com aquella que va agafar dos drapets, i un bitllet de tren cap al sud. No vull anar al cole, no vull, i no vull!