L'amor els ha agafat per sorpresa als dos, els ha sacsejat, els té descol.locats, i despistats. Quan es troben s'acaronen amb delit impacient i tendresa i sovint es miren als ulls amb incredul.litat. Al principi la Z recelava de les dolces paraules d'ell, sos un embaucador, li deia. Ara, està captivada per l'intensitat recíproca de les sensacions, i s'abandona a la felicitat, obviant els perills, absorvint els plaers amb avidesa; com una nena petita que sap que els gelats duren només la temporada d'estiu. Ha conegut noves textures, noves olors, nous plaers i ha descobert que el sabor de la passió és el dulce de leche.
Al llindar de la tardor, ella mira neguitosa el rellotge de la tauleta de nit, esperant que es fongui el regal de la temporada. Però la tardor és generosa, aterra amb aire fred per compensar la seva sang calenta, i aplaça la fi de la felicitat. Satisfeta, tanca els ulls, s'agafa amb força els braços que l'envolten, i resa als Déus perquè li condonin el deute de la felicitat.
Tan de bó l'hiver el faci creixer
Un cul de tardor molt macu, la marca del tanga molt maca també...l'escrit molt bell... salud i visca els culs!!!
Tan de bo... a la Z amb el seu historial ja li toca tenir sort alguna vegada...
Noctas, tens raó és un cul molt bonic. Llàstima que no és el de la Z, que no es va deixar fer la foto, i vaig haver de robar un cul anònim pel ciberespai :)
Què puc dir? L'amor és sempre un regal, possiblement el millor regal que poden fer-te. Així doncs, que Z ho gaudeixi. Si es trenca, com passa amb alguns regals de Reis que no arriben a superar la "cuesta de enero", mala sort... Però, i si perdura? Que jo tinc encara guardat algun regal de la meva infància...
Hola Rosalita!
Retorno per uns moments al món blogosfèric. Com bé vas dir, vaig de puto cul. Res, que m'alegro que la Z. trobi la felicitat, segur que se la mereix. Quina sort, quina alegria, quanta felicitat, genial per la Z.
Petons
Bérnicuss, suposo que tens raó... fa una mica de por, però la veig tan feliç que mira... que duri el que hagi de durar...
Odtor, nano, ja veig que estàs liadíssim per Madrizzz, escrius tot embalat, no sembles tu! en fi, espero que et tractin bé per la capital del reino, i que d'aquí poc ens puguis dedicar una mica de temps a explicar-nos-ho. Petons