La granja era una explotació mitjana, regentada per una parella de grangers una mica capsigranys, i amb poques nocions econòmiques. Com que havien heredat suficient per viure de renda, no es preocupaven en excés de la collita, i menys encara dels animals, que sovint patien deficiències i malalties que s'haurien pogut evitar. Hom podria veure-hi certa benevolència del destí en el fet que malgrat els despropòsits diaris dels amos, i les desgràcies fortuïtes del clima, encara s'hi pogués viure raonablement bé.

Entre els animals que hi vivien, hi havia l'ase, una bèstia de càrrega de molt bona pasta, treballadora, forta, i bona companya. Era una mica el motor de la granja, doncs feia la feina més pesada: arrossegava la rella que permetia llaurar, i després passava la trituradora per moldre el blat. Sense l'ase, la granja hauria funcionat a mig gas, i no hauria permès la tranquil·litat d'esperit que tenien tots els seus habitants. El seu estatus implícit feia que li pertoquessin les millors racions de menjar, però el pagès preferia distribuir l'aliment seguint un altre criteri, i el burro s'havia de conformar únicament amb alfals que li repartien. Hi havia altres animals que eren exclusivament d'engreix, i tenien poques funcions productives dins l'explotació: els porcs, que es passaven el dia revolcant-se entre el fang, les gallines, que donaven preciats ous, però no tenien cap força ni intel·lecte, les ovelles, que estacionalment donaven llana,... Tots els animals eren necessaris, i tots aportaven a la granja en funció de les seves capacitats. I el granger distribuïa l'aliment segons els seus interessos: els porcs havien de ser grossos, les ovelles carnoses, les lloques ufanes. Ara, l'ase, l'alimentava amb el just i necessari per treballar a l'endemà; res de pastanagues ni pastura, que anaven a parar a boques dels porcs, al burro li reservava sempre el mateix alfals sec i avorrit.

Els animals, eren conscients que el tracte cap al burro era injust, que l'aportació més gran al benestar havia d'obtenir una millor retribució, i que el que inicialment s'explicava en termes de solidaritat havia denigrat obscenament fins l'injustificable. I l'ase seguia llevant-se per treballar cada dia, i tot i que remugava una mica al veure el mateix alfals a cada àpat, no feia massa escarafalls, ni li plantava cap coça a l'administrador. Van anar passant els anys i els grangers van tenir fills, que van exacerbar la situació. Per què donar més del necessari a un animal que seguirà treballant? es deien. I van començar a comercialitzar part de l'alfals que abans es destinava a alimentar l'ase.

L'ase es seguia llevant cada dia per anar a llaurar; cada dia amb ganes de clavar una bona coça al maleït granger. I cada dia, en arribar, mirava el terra i prenia el mateix alfals alhora que pensava "mira que en sóc de burro!"

Fi?