La crisi és quan la paraula crisi encapçala tots els diaris, i en Basté la pronuncia tres vegades abans d'un quart de vuit. Quan arriba el dia de les remeses i toca renegociar amb els proveïdors importants, perquè els clients principals han aplaçat els pagaments perquè els seus deutors han retardat les transferències perquè ... (...)
La crisi és quan el conseller de l'empresa XYZ s'aixeca nerviós perquè sent a la SER que els fons no estan garantits i el ple del departament financer ha de fer especulacions sobre previsions de tresoreria surrealistes fins passada mitjanit, que s'arriba a una especie de quadre de cash-flow d'avanguarda que mig-convenci el director general. Quan per estalviar costos no es contracta per outsourcing implantacions de nous plans comptables sino que s'aprofiten els recursos propis com taronges, exprimint les meitats fins deixar-les ben seques.
La crisi és quan els mercats laborals s'aturen com un avorrit joc d'escacs perquè ningú mou fitxa.Quan els peons, que comencen a caure víctimes de cruels ERO's, no poden atendre els pagaments de l'entitat financera que alhora ha de donar una nova línia de finançament a l'esmentada empresa XYZ, que alhora ha de fer pagaments als autònoms (tiets, cosins i pares dels anteriors peons) (...)
La crisi de la peça del taulell que no mor és l'angoixa permanent de l'escac, és haver de patir l'estalvi de l'empresa afegint-hi sobrecost personal, haver d'esgarrapar minuts de son per tenir una mínima vida privada, tenir permanentment un sol iogurt a la nevera i que la senyora del paquistaní de sota casa el comenci a conèixer pel nom de pila.
******
Pensament d'un peó a mitjanit: si la crisi serveix com diuen, per fer neteja, no podem netejar els pressupostos generals de partides santament ingents i innecessàries i redistribuir el finançament d'una monàrquica vegada (o era al revés?)
Rosalita, comparteixo plenament els teus desitjos, sóc molt poc sospitós de monàrquic, i m'encantaria redistribuir les partides pressupostàries de manera més útil, lògica, racional i necessària PERÒ, coneixent com conec tant a qui ens governen com a qui aspiren a governar-nos, em temo que trobarien altres formes tan creatives com estúpides de gastar-se el pressupost sense invertir en el realment necessari...
L'has clavada Rosalita. Com es nota quan algú enten d'econonomia i com s'agreix quan a més la fa entendre als altres..saludus
I sumergits a la crisis, la tornada de la Rosalita, de les seves lletres, dels seus pensaments,... alleugeren el patiment.
Nooois! Moltes gràcies pels vostres comentaris! Us trobo una mica a faltar, la veritat és que últimament sóc la clienta vip del paquistaní de sota casa, i entre setmana no tinc temps absolutament de res... i el poc que tinc el cap de setmana l'escuro sense encendre l'ordinador.. Óli a veure si un dia no gaire llunyà em passo pel Falstaff i fem una mica de xerradeta...
Molts petons a tots, i ànims, que tot passa, i demà ja és divendres!
La clau estar en ser economista o " gurú " o "analista" o " com es vulgui anomenar" estan a dalt quan els cops es reparteixen abaix.
L'economia és una materia concreta, encara que alguna part d'ella la podem considerar com semi-abstracta, per tant es igual on estiguis que les lleis de l'economia s'han de cumplir, com dic, és igual estar a dalt a baix o al mig, que l'economia ( entesa com a matèria ) és el mateix. Però és en aquestes ocasions on es demostra que l'economia perfecta o neutra no existeix. No tot es regeix per la llei que diu que l'oferta i la demanda ho equilibren tot a més o menys llarg termini. La culpa que l'oferta i la demanda no dirigeixin l'economia es degut a interferències, siguin humanes o extraterrestres.
En conclusió de la parrafada, la culpa és dels alienígenes.
Y si todo fuese cosa de la política como defiende Arcadi Espada. Una vez se haya proclamado presidente Obama, fin o aminoración del rún rún de fondo. ¿De verdad notan Uds. la crisis?, yo me limitido a asistir a las trifulcas entre banqueros, las intervenciones estatales para darles cancha y aprender algo sobre las hipotecas subrprime. Que yo sepa, la Nissan y demás multis, ya echaban a la gente a la aquelle, en época de vacas gordas. En fin, "Don't Belive the Truth" que decía Oasis.