Després d'un dia laboral d'esquizofrènia col.lectiva, arribo a casa, i m'ofego. Necessito que em toqui una mica l'aire. M'embolico ben bé amb la bufanda i surto a voltar pel barri. Hi ha dies que sento que visc com una equilibrista, caminant per la vida amb els braços en creu, damunt una corda penjada al buit, sense xarxa protectora, a vegades amb un bastó que em serveix de guia, a voltes totalment a cegues. Fent equilibris entre l'ambició lucrativa i la senzillesa mal pagada. Entre la tranquil·litat i el repte. Entre els bombons i la silueta seductora. Entre la vida social i el descans necessari. Entre l'emoció adrenalítica i el risc assumible. Entre la salut tocada del bolet i la demència patològica.

Passo prop de la Torre fàl.lica de Glòries; avui que el dia és gris i està fosca em recorda una antiga torre llegendària d'alguna saga de cavallers. Vaig mirant el terra i mirant de calmar la respiració agitada de nervis, quan tombo pel primer carrer dels Encants Vells. De sobte, em trobo envoltada de la foscor d'un carrer breument il·luminat amb dues faroles titil·lants, i sota una d'elles hi veig un home d'uns cinquanta, amb una barba canosa i descuidada, en mànigues de camisa i uns pantalons texans que almenys fa sis mesos que no passen per la bugaderia. Està enrotllant una cigarreta amb tota la cura, amb una sola mà, i fa l'impressió de no tenir cap pressa ni de notar en absolut el fred nouvingut; de fet fa ben bé la impressió de no pertànyer a aquest món.

- You look very tired, young lady - Ho diu sense aixecar el cap de la cigarreta, i em sorprèn que se m'adreci en passar-li pel costat, el feia totalment abstret per la seva activitat.

- I guess... Life is tiring, isn't it - no se m'acut cap altra resposta de com n'estic d'exhausta-. M'ha agafat per sorpresa, i m'he aturat un moment al seu costat, mirant-lo amb una mescla d'agraïment i cautela.

- # Baby, show a little faith, there's magic in the night # - Dit això, fa un moviment amb la mà desocupada i fa aparèixer una rosa vermella i preciosa, que m'ofereix amb un gest cavallerós. Per un moment em mira als ulls, que són d'un blau elèctric, i tot d'una, fa una mena de reverència i en un tres i no res s'ha evaporat, tot just puc veure'l tombar la cantonada.

Em quedo palplantada al mig de la cruïlla amb Consell de Cent, desorientada i amb una certa sensació onírica de déjà vu. Aquests ulls tan blaus, aquesta rosa tan roja... De sobte, en alçar els ulls cap a la Torre Obscura, aquesta fa pampallugues roges i granes fins brillar intensament en la nit. Totalment desconcertada, baixo l'esguard cap a la rosa i una sensació electritzant em recorre el cos acompanyant un calfred de comprensió. -Roland ...?

Brrrr! Fa fred! Dormo massa poc i he llegit massa Stephen King.

Enterro les mans a les butxaques de l'abric, renego una frase malsonant, i enfilo Independència amunt. Amb el carrer totalment desert, avanço fent tentines i pensant que la vida és un circ, i no sé si m'agrada la vida del trapezista. Estic a temps de canviar de rol? Començo a plantejar-me baixar al terra i dedicar-me a entrenar tigres, o potser ser domadora de pallassos.

* * * * * * * * * * * * *

The Dark Tower (S.King)

(Si algú hi té interès, tinc els 5 primers volums en versió digital, només m'heu d'enviar un mail)