Com és habitual a l'edifici, a les vuit del vespre només hi queden els vigilants de seguretat. Espera! només els de seguretat? No! En un llogarret perdut de la cinquena queden els desgraciats del departament financer de l'empresa OPQ, (diguem-ne X, Y, i Z), que ultimen els preparatius per la pallassada presentació de pressupostos de l'endemà. Quan els números comencen a desdibuixar-se de la pantalla, i els papers cauen de cansament, la Z alça el cap per espavilar les neurones, i veu per la cua d'ull una figura que es mou per darrera la sala. Ja està, un altre informàtic despistat -pensa- que ve a acabar d'arreglar el trasllat del departament W. S'aixeca de la cadira d'una revolada i es dirigeix cap a l'home per evitar la intromissió. A mesura que s'hi acosta s'hi fixa vagament. És un home d'uns cinquanta, baixet, rabassut, mal girbat, i amb una cara que a la Z li resulta força familiar, potser per la semblança a determinat dibuix animat.

- La V hi és? - la V és la directora financera del grup, i amb els canvis informàtics i reordenaments diversos que hi ha hagut, a la Z no li extranya que la busqui algun informàtic a aquella hora-.

- Ehmm, jo diria que encara corre pel seu despatx... si vols mirar tu mateix, és allà al fons - diu ella tot assenyalant-li-.

Aquí el senyor atura un segon la mirada neguitosa i la fixa en la Z amb una espurna de sorpresa. Coi de frikinformàtics, pensa ella, i ara què vol? Aixeca una cella a mode interrogant i amb impaciència, baixa forçadament el cap (li treu un pam) i li aguanta la mirada uns segons, fins que ell, fent-ne cas omís, gira cua i es dirigeix al despatx que ella li assenyalava, amb passos curts i ràpids.

En fi, ja s'espavilarà, ja ha estat prou llarg el dia, es diu ella, arronsant-se d'espatlles. Se'n torna cap a la seva taula, i pel camí l'assalta tota esverada la Y "Ai, senyor, què volia? Què li has dit?" "Eh? A qui? A aquell senyor? No res, buscava la V, li he ensenyat on era el despatx" "La V? El despatx?!! Ai l'hòstia! La V ha marxat fa mitja hora. Però no saps qui és aquell senyor? Si tens la seva foto cada dia davant els morros, és el President d'OPQ! No li hauràs dit una de les teves... ?!"

Glups... A aquestes alçades s'entenen sense paraules. La Z no diu res, agafa la calculadora, pica desesperadament quatre xifres i un cop calculada la seva trista quitança, li mostra la pantalla a la seva companya (que, coneixedora de la broma recurrent, tira el cap enrera per deixar anar una sonora riallada). Acte seguit, la Z s'aixeca altre cop de la cadira, i corre per atrapar l'homenet rabassut.

- Disculpi Sr.QPO... em comenten que la V ha hagut de marxar. Si el podem ajudar en res?