Dies grisos, dies de crisi, de nervis i estrés, de llargues jornades. Divendres més llargs que els dels auditors, nits més curtes que les dels consultors. Comença l'època alta, les ulleres permanents, la roba bruta amuntegada i les visites periòdiques a l'OpenCor. Cansament, mandra, repte, resignació.

Dies en què si la vida no acaba d'arrencar el somriure, cal fer-li una mica de pessigolles. Cal fer entrar la segona marxa si amb la primera la moto no arranca. Veure la cervesa mig plena, i guardar la petaca al calaix, per quan arribi el fred de debò.

Dies de pensar en verd, de veure en rosa, de viure en roig.