A l'empresa OPQ el Consell d'Administració de Desembre ha d'aprovar el pressupost 09 el dia D. Els directors de les filials han de reportar a la Direcció Econòmica Corporativa, i aquesta fa els ajustos que considera necessaris per presentar-lo. Un cop la Direcció General ha donat el vist-i-plau, es retorna els pressupostos a les filials suposadament autonòmiques autònomes amb els canvis dats i beneïts.
Quan el Director de la filial Cat S.L. rep el seu pressupost retocat, agafa el telefon i truca al Departament Corporatiu, i amb un to pretesament enutjat, reclama la seva part del pastís:
- Z? Hola, escolta, el pressupost que m'heu enviat no quadra amb el que es va decidir. El resultat és mig milió més baix.
Era d'esperar. La Z, posa els ulls en blanc i respira fondo, mentre va obrint fitxers excel dins la carpeta Pressupost.
- Veuràs, és que hem hagut d'afegir una partida de Management Fees, ordres de Direcció General. La matriu us ha de facturar serveis corporatius.
- Serveis corporatius? Home, però llavors el resultat d'explotació no s'aguanta! El cash flow que queda no permet fer les inversions previstes i estem a la cua del grup en finançament... (....)
Conversació estèril, estúpida. És una trucada de compromís per deixar-ne constància. Com el conseller que remuga baixet i fa el ronso per ballar. Tot són Castells de cartes que cauen en acabar-los de muntar. Els pressupostos s'aprovaran com Direcció General vulgui, exactament com cada any i s'imposaran els impostos revolucionaris i ajustos als pressupostos individuals que convingui. Quan hi ha una matriu que consolida, les filials obeeixen i callen, només faltaria.
Quan el director de Cat S.L. penja, enllaça els braços per darrera la cadira i s'estira per desentumir els músculs mentre posa els peus damunt la taula. Bah! Cada any la mateixa pallassada. Com si a ell li importés gaire el resultat de la filial. L'important és que la seva dona es va fer amiga de la del Director General i aquest els ha convidat a la mariscada de Nadal a casa seva. Management fees? Dèficit pressupostari? A ell plin!
Com va fer la Z un dia, el millor és calcular la quitança i sortir d'aquí.
Per molt Nadal que sigui, en aquesta empresa ja s'ha perdut fins i tot l'il.lusió i això és el pitjor que pot passar.
Mira, Rosalita, jo tot això ho veig una mica com si l'estat hagués presentat un concurs de creditors, i ara a Catalunya només estem esperant que ens comuniquin quina "quita" s'ha pactat i en quins terminis, llargs, com sempre, ens pagaran la resta (of course, sense interessos). I mentrestant, quan veig a Montilla que entra a La Moncloa tot sol, sense ningú que l’assessori, m’agafen tromolines només de pensar en quina ensarronada li té preparada el “shoemaker”
Marc, la té calculada en un excel que s'actualitza automàticament cada dia... però això només és el plan B, perquè ja em diràs on vols que vagi tal com estan les coses avui dia... ara es tracta d'agafar-se a la cadira i que ningú te la foti...
Miquel, ja tens raó, no té massa bona pinta tot plegat... em va encantar el discurs del Montilla-Mas del Polònia el dijous passat: "Catalans, catalines, aquest any ha estat un any bo per Catalunya, han passat un munt de coses bones! Per exemple: no ha esclatat cap bomba nuclear, (...)" . Doncs això.
El pitjor és que no quadren els comptes ni de les sucursals ni de la corporació i al final em sembla que més que preocupar-nos de la grandària de la nostra part del pastís haurem de patir perquè hagi pastís que repartir.
D'altra banda, permet-me dir-te que ets una veritable mestra de la metàfora.
Bones festes, i els meus millors desitjos...
Janton, l'has encertat, tens tota la raó, s'ha de veure el pastís "global", perquè el drama serà quan no n'hi hagi per ningú. Però com a tot arreu, cadascú mira cap al seu plat...
I moltes gràcies ;)
Bon Nadal a tu també, i espero que no et toqui treballar gaire...