- Probablement Tot és mentida - va dir ell pensativament mirant al sostre-. Si més no, La magnitud de la tragèdia que ens varen explicar de petits.

- Zzzzzz! - va fer ella- Ja hi tornes a ser amb les teves elucubracions postcoitals que em treuen la son (i una mica de polleguera, també)

- No carinyu, seriosament, pensa quina gran presa de pèl! Els Vuitanta-sis contes evangèlics, totes les historietes que ens explicaven els Mil Cretins a missa El dia del senyor...

- Para, vols? Tothom ho sap que la Benzina que alimenta l'Església no és altra que la mercantilista. Cada Tres Nadals em surts amb la mateixa història i hem de repetir la cançó d'El perquè de tot plegat...

- Potser em faig gran amor meu. Potser és que em sento Del tot indefens davant els hostils imperis alienígenes...

- Osti, ara m'he perdut. Parlem de religió o dels pressupostos de l'estat? Quin és El tema del tema?!

- Uf!- va dir ell- El tema és que ja no sé en què creure, he perdut la fe, i he decidit que No plantaré cap arbre en aquest món.

- Vaja, estàs fatal, em sembla que aquesta feina al Self Service no et prova. T'has d'animar. Què tal si fem un viatge? Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn! Apa, agafa La maleta turca, dormirem a qualsevol Hotel Intercontinental. Començarem per Guadalajara!

- Mmmm, no és mala idea! Ja posats anirem a L'Illa de Maians, què et sembla?

- Em sembla que no cal Déu perquè aquest ja és El millor del móns.