La gateta que escombrava l'escaleta

Escombra que escombraràs, feia anys que la gateta s'alçava d'hora, i sense prendre més que un bol de llet amb edulcorant es posava a la feina, des de primera hora del matí fins ben entrat el vespre, sempre amb la calculadora l'escombra a la mà i amb moltes ganes de ser la millor netejadora del regne. Havia començat pel replà de baix de la porteria i havia après de mans de grans mestres escombradors com fer per detectar les petites volves de pols sobre el que havia de ser terra lluent. Algunes vegades havia tingut caps que feien la vista més grossa amb el polsim, i d'altres pràcticament la feien fregar les juntes amb la punta de la cua... tot eren temporades, i sempre en treia noves tècniques de neteja de gran utilitat per la vida felina. Malgrat l'empenta inicial, des de feia un temps, una de les seves il·lusions era que arribés el dia que la pols del replà es reduís, i només hagués de treure la brossa evident, per així tenir temps de quedar amb els seus amics els cans, o anar a llepar-se els bigotis amb el seu tigre, o bé a prendre el sol panxa enlaire com feien tantes altres gatetes durant el dia. Però en definitiva, mai s'havia preocupat gaire de les hores dedicades a la neteja, perquè des de sempre li havien dit que tenia set vides (ja recuperaré el temps a la propera! - pensava- ).

Feia ja una temporada que es va començar a adonar que les petites brosses mai desapareixerien, que sempre hi hauria feina per tot el dia, i per tota la nit si calia. Aquesta constatació l'entristia i la desanimava, (maleïda pols! -remugava sovint- ). Però seguia escombrant perquè no sabia fer altra cosa, i perquè de fet, sempre havia pensat que el seu destí era escombrar fins a dalt de l'escala on tot el recorregut tindria el seu premi.

Però un bon dia, per sort o per desgràcia de la gateta, les seves amigues les formiguetes li varen donar una notícia colpidora: Només tenia una vida!

Des d'aquell dia la nostra gateta deixa l'escombra tan aviat com la deixen,  puja al terrat de casa amb el gat tigrat que li ha robat el cor, i junts miolen mirant la Lluna i somniant en un món sense pols i amb més temps lliure.

servido por rosalita 7 comentarios compártelo