# El teu somriure murri, la teva mirada trapella, les teves pestanyes infinites. Des del moment que ens vam trobar el meu Dia de Sort, vaig sentir l'armonia que ens envoltava i vaig deixar la resta per les altres, ja no hi havia ningú més. Vam compartir una cervesa i vàrem deixar fluïr la nit, la moto ronronejava que ens duria a la terra promesa, i nosaltres no podíem fer altra cosa que creure-hi.
Ara les nits que passo allunyada de tu són fredes, i els dies que no et tinc amb mi són llargs. Em dius que Treballes en el nostre somni, que encara que ara sembla llunyà el nostre amor el farà real algun dia. Quan arribes cansat a casa i t'acarono les mans aspres, m'alces tendrament la cara i em dius Rosie, tu ets el meu Dia de Sort. Llavors em deixo perdre entre els teus braços la brisa nocturna em despentina i tot recupera el sentit; deixa que et mostri què pot fer l'amor aquesta nit, perquè, Qui sap el demà...?
Avui m'ha trucat la Sandy, diu que la Mary espera un altre nen. Totes les noies de Jersey ens hem fet grans, i ja fa anys que la mare no m'ha de donar permís per sortir amb rockers. Quan he perdut totes les altres apostes que he fet, amor meu, dono gràcies pel meu Dia de Sort. #
Of course we all grow up and we know "it's only rock and roll...", but it's not. After a lifetime of watching a man perform his miracle for you, night after night, it feels an awful lot like love (...) (Working on a Dream, dedicat a Danny Federici)
Molt gran el teu post. Ahir a la nit, vaig corregir (alguns detalls) el meu post de Can Sostres.Vaig escriure el Diumenge al matí, envoltat dels meus tres fills, com pots comprendre no eren les millors condicions. Malgrat tot, el sentiment era el que volia transmetre.Gràcies pel teu comentari. També vaig afegir l'enllaç a la crítica de Rolling Stone U.S.A. Només han donat la màxima puntuació ***** a 3 disc "recents" (que jo recordi) "Automatic For the People" R.E.M, "In Utero" Nirvana i aquest "Working on a dream" del Boss. És un disc realment bo.
Bé a disfrutar del Boss que són cuatre dies., jo disfruto amb Dylan i tú amb el Boss i com la qüestió és disfrutar amb la música que soni el Bruce i tota la mandanga., eppp Bruce té discs inceribles com Burn To Run, Tunnel Of Love, Nebraska., escoltarem aquest últim a veure que tal..saludus bossniana!!! i què collons jo també he disfrutat amb el Boss a tota pastilla...
Reconec que entre tu i el Gerard m'esteu convencent de comprar-me'l ;)
Gerard, he rellegit la teva crítica a Can Sostres, i m'encanta, coincideixo amb tu amb la sensibilitat/sensacions del disc i has trobat els adjectius que a mi em faltaven. He de dir que els comentaristes de la pàgina són una mica obsessius, això de barrejar el Bruce i el tripartit ja fa riure...
Noctas, tu ho has dit :) Per cert, a part de bossniana també sóc dylaniana eh!
Roseta, val la pena, creu-nos :)
Per cert, això que aquest tour '09 la E Street no passi per Barcelona, també té la seva emoció... Aquest any, cap a San Mamés!
Aquest nou disc, envellirà bastant bé, però no sé si farà el mateix el seu autor i no ho dic per actuar a la super bowl perquè em sembla perfecte que hi actués i jo faria el mateix, però l'acord que va fer amb els de wal-mart i després la disculpa de new york times, veig que, o a vegades es despista, com tothom o que signa coses amb els ulls tancats ( espero que sigui la segona i que quan li posi un xec al devant em faci el mateix, tancar els ulls ).
Trobo molt encertat el que dius.No és sa, barrejar-ho tot amb la política.No és sa barrejar-ho tot amb la política.Al final és com una obsessió o conspiració paranoica.Tripartit dolents, dreta bons.Un filtre massa simplista pel meu gust.Per exemple, dissabte vaig coincidir amb la Dolors Camats, en un programa que sortirà aviat a TV3, i deixant de banda connotacions ideològiques, és una persona encantadora.
Ostres Gerard ara que dius que és una perosna encantadora em sap greu haver-la deixat verda!!!! la Camats té una entrada al seu blog que parla del seu fill i el Barça i és bastant entretinguda., de fet recomano la seva lectura., per sobre de la ideologia de cadascú hi ha la persona ni que sigui un polític. Ara bé a mi m'agrada criticar-los sense pietat., poster és uan forma de deafogar-me injusta!!!!
A una persona que només "coneixem" de quan surt a la tele o a la ràdio parlant de política, és normal que la jutgem d'acord amb la impressió que ens causa en aquests pocs moments que la veiem. Tampoc és sant de la meva devoció, la Dolors Camats. Però és clar, aquest judici és totalment parcial (en el sentit que només puc opinar de la part que "conec" d'aquesta senyora).
Ara, reconec que algú que defensi el que defensa aquesta senyora (com anar a 80km/h per l'autopista), molts punts per caure'm bé, no els té. Perquè la persona també la fa la ideologia.
Ai, ja em perdonareu, últimament pràcticament tot el què segueixo de política ho faig sentint 3 minuts en Basté i llegint un parell de blocs (gràcies, Radar de Sarrià per mantenir-me informada).
La Dolors Camats només l'he vista un parell de vegades i sembla igual d'il·luminada que el seu jefe, però com diu en Gerard, deixant de banda per un moment els 80Km/h i altres despropòsits, no sé, semblen bona gent, mira, no els votaria, però em cauen bé!
Per cert Gerard, avisa quan surtis a la TV home, que et veurem!
El programa "Parlament" de TV3, crec que aquest Dissabte o el proper. El repeteixen sovint. Sortirem Dolors Camats, la meva filla i jo a la Biblioteca