Una tarda, quan la Z era una mica més nena i força més ingènua, va arribar plorosa a casa, i es va agafar a les faldilles de la mare feta una coca de samfaina:

- Buaaaaaaaaà, aquell nen ja no vol jugar més amb miiiiiiiii a ping pooong! Diu, diu ,- intenta desencallar-se entre sanglots mentre la mare l'escolta pacient - diu que jugar només amb mi és avorrit, i que vol aprendre a jugar amb moltes altres neneees...

La mare, que de jove tenia bona tècnica de ping pong, la consola tan bé com pot...

- Z, filleta, aquell nen és molt jove, i li sembla que si toca moltes pilotetes n'aprendrà més, deixa'l estar. Si no vol jugar més amb tu ja trobaràs altres jugadors amb qui entrenar i perfeccionar, i un dia trobaràs un nen amb qui jugar cada dia i estareu empatats sempre a 21...

- Snifff ! - La Z es va eixugar les llàgrimes amb la màniga, perquè la mare sempre tenia raó. Si hagués tingut carnet de conduïr, segurament hauria anat a donar una volta en moto, si hagués tingut edat hauria pres una cervesa al vespre, i si hagués tingut més coneixement s'hauria dit la frase de les finestres que Déu et tanca i les portes que se t'obren si les veus...

Uns quants partits de ping pong més tard, un dia en que la Z arriba tard de la feina, sent un sorollet a la terrassa, i com que ha plogut molt últimament, pensa que és l'aigua que fa saltirons. Al cap d'una estona, sent uns copets suaus, i s'alça del sofà, aixeca la persiana i treu el cap intrigada. Els sorollets eren de les pedretes que algú havia tirat contra el vidre, i que ara s'estan a la terrassa apilant-se estúpidament. Quan aboca el cos recolzant-se a la barana, la sorpresa quasi fa caure la Z daltabaix, doncs es troba l'última persona que esperava amb unes quantes pedres a la mà i cara de no haver trencat mai cap raqueta. El missatge que troba entre les pedretes és força explícit "vols fer un partit com en els vells temps?"

La Z no contesta amb el mateix paper, ni apedrega el nen del ping pong que la va fer plorar. La reacció és visceral, automàtica:

- Doncs ara ja no jugo! - fa llengotes tot posant-se els polzes a les galtes, movent les mans i aclucant els ulls amb força, com fan els nens petits fent petar la llengua. Quan agafa fred, tanca la finestra i baixa la persiana d'una revolada fent cas omís de la cara d'absoluta incredulitat del nen del carrer. Es tira de nou al sofà i s'afanya a quedar amb el jugador de l'empat tècnic per divendres.