Anar a comprar un candau nou per la moto i deixar-se les claus posades al pany. Que a l'endemà quan no trobes la moto i et dirigeixes a denunciar el robatori et trobis la moto abandonada pel camí. Que en anar al mecànic per canviar el clàusor et vulguin convèncer d'enganxar el quinqui amb mètodes poc ortodoxos.
Que els nois que t'ignoraven quan eres lliure com una papallona et busquin quan n'has escollit un altre. Que les dues companyes de feina es casin el mateix any i l'únic solter de l'equip sigui intractable. Que el viatge d'estiu a Argentina hagi de ser a l'hivern de Buenos Aires.
Que Hisenda canviï la llei de l'IVA el mateix any que el Ministerio canvia el Pla General Comptable . Que els comptables treballin jornada intensiva i tu facis jornada doble per treure els Comptes. Que els auditors marxin abans que tu i els consultors arribin més tard al matí. Que la màquina de cafè s'espatlli quan més la necessites. Que els directius de l'empresa dinin en tres hores mentre tu comptes els minuts durant els àpats. Que quan vas dir "treballaré per viure i no viuré per treballar" els Déus de les finances fessin vacances i que en tornar enviessin un càstig diví en forma de crisi.
Enyorar la família i no anar a veure-la prou. Que el pare es vulgui jubilar i la mare l'hi prohibeixi. Que sigui ella la nova directiva de la família i ell el qui es vol comprar un gos. Que s'especuli sobre la lesbianitat de la cadella de la família mentre ella, aliena a la polèmica, fa i desfà entre sementals.
# Isn't it ironic... don't you think? #
Lo de la Vigor no és ironía, és com si et toqués la grossa, el nen i la 6/49 alhora.
A mi també m'agrada Alanis Morissette. Molt.
Feia un parell de mesos que no em passava per aquí, ets tremenda! Felicitats pel blog!
Saludus papallona!! ;)
Ja em perdonaràs peró, més que irónic, potser una mica esperpéntic...
I fins i tot terrible, en la part "empresarial" del tema...
Cuida't!!! Que estàs treballant massa, i aixó mai és bo (I mira qui t'ho diu...)
In1til, és veritat que vaig tenir un cop de sort passant just per allà… vaja històries em passen amb les motos :)
Gerard, a mi abans m’agradava molt, però la vaig avorrir una mica… només n’hi ha un que no em cansi mai!
Pinya, què tal home! Moltes gràcies per la visita i els compliments. Ah ! i jo de papallona ja res de res eh!! ;)
Janton, m’agrada la paraula esperpèntic ! L’ironia l’hi poso jo perquè intento mirar-m’ho tot amb humor però hi ha dies/temporades que costa… i els horaris, què t’he de dir!
Sort que avui ja és divendres… !! BON CAP DE SETMANA A TOTS !
Ostiii, quin ensurt això de la moto! m'has tingut amb l'ai al cor durant un parell de línies... aquell dia l'àngel de la guarda no feia vecances, eh? ;-). Conec el cas d'una Harley preciosa que mai no va tornar...
Bon cap de setmana!!!!
I tens raó... el Bruce no cansa mai, ni que el posin a totes hores al corte inglés del portal de l'àngel. Cada cop que hi entro (bastant a sovint, perquè treballo ben aprop) està sonant el nou disc...