La directora financera n'està farta, de cedir a tots els capricis del seu cap. Du anys mirant d'organitzar, motivar, equilibrar, mentre ell especula, desgavella, improvitza, i li fa dur horaris antieuropeus que no li permeten veure els seus fills.
Avui la gota ha vessat. La V ha deixat caure el cap damunt la taula, escampant els cabells per damunt el teclat i s'ha quedat immòbil uns instants. De sobte, se li ha encès la sang. Ha obert la bossa on du joguines del seu fill, i ha remenat fins trobar el que buscava. Ha agafat el telefon, i li ha fet una pregunta a la secretària del director:
- Maria, el jefe és a la sala de juntes amb els consellers?
En sentir l'afirmació, s'ha alçat d'una revolada i abans de donar-se temps a repensar-s'hi s'ha dirigit a la reunió. Pel camí tanca la mà amb força amagant la joguina del nen, i quan arriba a la sala, entra sense trucar i s'asseu decidida a la cadira presidencial mentre dotze caps es giren amb els ulls incrèduls davant la cara que fa la millor directiva de la casa.
- Senyors, això és un circ i aquí només fem el pallasso.
(99è joc literari proposat per J.M.Tibau)
Malauradament això és el que passa a la feina. A alguns, però, només ens falta rebre l'ordre del conseller per haver de posar-nos un nas.
Ahhhh Rosalita això de la màscara costa bastant d'assumir., ens anem tornant més cínics per culpa de la màscara dels ous. Oi que em comprens...? però la vida es bella, el cel es blau i l'amor perdura., això és l'important campiona...saludus!!!
Serà un joc literari, pero sona molt real, no?
Bon cap de setmana.
Espero que puguis descansar.
O no. Pero en tot cas no facis RES de feina...
Oi tant Joana, jo sovint tinc la sensació de dur-ne un de permanent... ;)
Noctas, m'alegro que estiguis tan positiu, a veure si se m'encomana una mica, que últimament no acabo de veure la llum.
Janton, real com la vida mateixa. Gràcies pels bons desitjos, però ha tocat currar; amb bon humor, malgrat tot :) La part positiva: no tinc la depre del diumenge nit !
Que tingueu una bona entrada de setmana, pallassos! (amb tot el carinyu)