En aquest preciós cap de setmana que (diuen), ha estat el primer de clima primaverenc, la Z es recorda -en un moment de descans de la marató dels comptes anuals- d'una anècdota recent que li quedarà gravada per la vida i que té diverses interpretacions en funció dels ulls que la llegeixin:
>> Empresa OPQ. Dilluns a mig matí, després del cafè, i amb tota la calma que pot tenir algú que sap que no té pressa, la Paca arrossegà els peus desmenjadament per pujar a la planta més alta i més silenciosa de l'empresa, on quatre gats treballaven com animals per enllestir l'inenllestible. Quan sentiren els seus passos, el departament financer en ple es descentrà uns instants per prestar atenció a la conversació; la Paca, havia vingut a acomiadar-se d'un antic company a qui tenia apreci.
- Bueeeé, pues nada, venía a despedirme, que me han dado ya la baja...y como ya no volveré hasta Navidades...
El tresorer, que no estava al cas de l'estat de la dona, doncs el seu tamany més que considerable l'amagava tot i els sis mesos d'embaràs, fou a mig pas de ficar la pota. Per sort, un moment de distracció de la Paca permeté a la Z un xiuxiueig salvador: "psst, que està embarassada!".
- Ah! Pues bueno, vaya! - se'n sortí com va poder, pobre home-. Así, el médico te ha mandado reposo?
- Reposo? Naaa, puedo hacer vida normal, lo que pasa es que el médico me ha recomendado no venir a la oficina, porque no puedo llegar a casa con estas taquicardias!
En aquest punt de la conversa, la Z no va poder evitar fer un esguard a la seva companya, amb qui ja es coneixen prou per entendre's sense paraules. Els ulls de la Y eren boles de foc. Segur que si es pogués disparar amb els ulls, la Paca no hauria sortit viva. Aquella dona, que treballava d'administrativa comptabilitzant factures set hores al dia (i ni un minut més), venia a escarnir els que comptaven hores extres (regalades) com qui compta ovelles per dormir.
Quan acabà la conversació, i sentiren els passos tranquil·líssims allunyant-se, l'altre company obrí la boca sense aixecar els ulls de la pantalla.
- Ja ho diuen, que perquè uns visquin com uns reis hi ha d'haver-n'hi uns altres que siguin uns desgraciats. <<
Això va amb el tarannà de cadascú. Si no ets així, no et serà possible actuar d'aquesta manera.
Tenia jo, en la meva època d'advocat, un client tancat en Quatre Camins, que sempre deia "En este puto mundo por cada listo hay cuatro tontos, pero ya está bien que sea así, porque se necesitan cuatro tontos para mantener a un listo..." Doncs bé, on m'he adonat que el tipus tenia raó no ha estat en l'ambient carcerari ni en sòrdids submons del hampa, no, ha estat treballant en empreses ben normals, on el treball surt perquè hi ha qui ho treu amb sobreesforços mal pagats i mai reconeguts, mentre la resta tracta de passar el temps tan bé com sigui possible. Vinga ja, no serà el treball el que m'impedeixi veure l'últim vídeo de la Britney...
Jesús, suposo que et refereixes a l'escapisme... no podré ser mai així i mai podré entendre aquesta gent...
Janton, l'anècdota és bona, bona, ... como la vida misma.
signat: una de "los cuatro tontos"
Tiene que haber de todo en la viña del Señor, lo importante es que al que se escaquea, el susodicho le siente bien, y al currante nato, idem.