Les operacions de l'any que estan complicant l'auditoria són les fusions i escissions d'empreses del Grup, que són complicades i porten cua. L'X, el membre de més experiència de l'equip ha explicat les implicacions i els auditors encara les estan païnt, sense acabar de treure'n les conclusions, ara ja urgents.
Recta final dels comptes anuals. El divendres, a onze dies per la formulació, els membres de l'equip de finances de l'empresa OPQ es troben al llindar de l'esgotament, com els mateixos auditors, que vaguen com ànimes per la cinquena planta. Els dies primaverencs no ajuden, tot i que potser a alguns d'ells els fan veure certa llum al final del túnel, una bretxa per l'esperança.
La part positiva del gran esforç que els han demanat és que l'equip financer d'OPQ ha fet pinya, i l'engranatge ha començat a rodar per primera vegada. El foc els ha unit i l'estat és unànim; a partir de determinada hora es succeeixen comentaris sense sentit, riures enganxosos mig histèrics, bromes que posen en dubte la salut mental dels nois, i trucades dels pares i de les parelles que no entenen res.
A quarts de set de la tarda, quan l'únic que volen els nois és abreujar el vespre, l'X escriu un paperot amb el nom d'una empresa del Grup, i crida els sèniors de les auditores externes, i les noies del seu propi d'equip. L'X és tan brillant com impopular; no desperta gaires simpaties i ningú sap mai què esperar-ne. Amb les trucades, l'X diu als auditors que els ha d'explicar amb detall una nova operació rellevant, i a les noies del seu equip que té una sorpresa per a elles. La Z es tem alguna altra urgència inesperada d'última hora. Això és per tornar boig a qualsevol, pensa.
Els auditors surten sincronitzats de la sala i s'acosten amb cara d'espant, ja veuen arruinat el cap de setmana i comencen a dubtar que el Grup sigui auditable. Abans que cap d'ells pugui fer el gest d'enuig que correspondria, i davant l'expectació de les noies del propi equip, l'X agafa el paper on ha escrit el nom d'una empresa i teatralment anuncia seriós que ara els explicarà la nova operació de fusió per absorció d'una societat que s'ha produït a final d'exercici. Aleshores, amb la mà que amagava sota la taula, treu el flam que s'ha guardat del dinar, el gira cap per avall, l'aboca sobre el paper, i acosta la boca a la taula.
SLUUUUURP!! Davant els deu ulls perplexos que l'esguarden, l'Y xarrupa el flam d'una bocada.
Calen dos segons per desencadenar el riure convulsiu i desbordant , per part dels sis, que passen deu minuts treient nervis per la boca. A la Z li salten les llàgrimes, s'aguanta l'estómac per amb una mà i es recolza a l'Y amb l'altra. Quan els riures comencen a apaivagar-se per deixar pas a sospirs d'alleujament, les dues noies s'allunyen cap a les respectives taules.
- Ara sí que em sembla que estem tots desequilibrats... - diu una d'elles - . I l'altra només pot respondre amb el xiulet que ja s'ha fet habitual a aquella hora (# Always look at the bright sight of life ... #)
Això sonarà molt mesquí, però m'alegro de saber que no sóc la persona més estresada del món...
Per tots els sants del cel, rosalita, quan nassos cal presentar aquests comptes anuals, que no sé si us lliurareu que algú de l'equip acabi tancat al Benito Menni de Sant Boi...
Cal treballar, cal que els qui teniu vàlua treballeu molt i tireui aquest país endavant. Cal que els números no fallin ara menys que mai...saludus i almenys que la primavera serveixi per gaudir de més energia!!!
Janton, ho entenc! tots fem servir la catarsi del "n'hi ha de més desgraciats!" per sentir-nos millor. També és veritat que en el fons, em sento bastant afortunada d'aquesta feina (tret d'aquesta època...) i, la pringada té data de caducitat (data de formunlació de CCAA: 31/03/08)
Noctas, si tu ho dius... jo crec que el que s'hauria de fer és repartir més la feina perquè treballessim tots, però de manera racional. Gràcies pels ànims, només queda l'última apretada...