Amb el cap ple de numerots desagraïts, en una pausa necessària enmig del preciós migdia de diumenge, la Z arrossega en Leo a fer un bonic trajecte, tot jogginejant . En deferència cap a ell, deixa el Bruce a casa (no s'emporta la música de sempre) i fa un esforç per veure el sol entre la boirota del consolidat...

Baixen la rambla, tot recte fins la platja, zigzaguegen fins les Torres, i enfilen fins la Ciutadella a fer els estiraments. Tot plegat, quaranta cinc minuts ben bons. Després tornen xino xano agafats i més relaxats(ada). Tot de sobte, en passar Mallorca, ell s'atura i deixa anar la pregunta:

- Che, y si nos llevamos estas llaves ¿dónde está el otro juego? ¿No lo habrás dejado puesto en la puerta?

(...)  (¡¡!!) (Cara de pànic de la Z)

Per sort en Leo ho ha dit en l'últim moment, per no espatllar la bonica passejada de tornada, i l'angoixa només dura uns minuts. Com era d'esperar, el pany no vol cedir, i tots suats i mig avergonyits han de trucar a la porta dels veïns, que per sort són encantadors.

Descartant l'opció spidermaniana de saltar pels balcons, només queda fer trucades, o ...una radiografia, i una mica de traça manyana-argentina que tot ho arreglen. Per sort els veïns són addictes als raig X, i en menys de vint minuts una de les radiografies fa el clic.

En entrar a casa, i abans de ficar-se a la dutxa, la Z revisa l'última nota mental ben recent relacionada amb claus (agafar sempre les claus de la moto en baixar-ne!), i n'afegeix (subratllada) una de nova i no menys important: tancar amb clau el pis fins i tot per comprar el pà.