No m'agrada el tòpic (a vegades tristament cert) que les dones som com víbores que no sabem fer pinya, i ens treuríem els ulls d'enveja. Que repassem a les altres quan ens creuem només per criticar. Defenso a ultrança en el treball en equip, i procuro fer aliades enlloc d'enemigues. Reconec que m'agrada admirar la bellesa femenina d'altri, des de tots els prismes. Per això m'he assegut cinc minuts a fer la llista d'algunes de les dones que em venen al cap, i que ho reconec: m'encanten !
La meva mare, per damunt de totes, i per totes les raons. La meva cap, per la seva energia. La Mònica Terribas, i la Raquel Sans, per la confiança. L'Aina Clotet, per la seva frescor. L'Ingrid Rubio, no sé per què. La Nicole Kidman, l'Emma Vilarasau, la Montserrat Carulla, la Julia Roberts, la Meg Ryan i la Keira Knightley, totes per raons d'armonia. La veïna del davant, per la seva amabilitat. La meva companya de feina, gran jugadora en equip, i positiva! La Laia Sanz, per admiració motera. La Lucía Etxebarría, l'Empar Moliner, l'Almudena Grandes, la lingüista elitista, l'An(tavia)na, la Carolina Aguirre, la Najat el Hatchmi (pel plaer de llegir-les). L'antiga companya de pis del meu xicot, espectacular! La meva cosina, sempre equilibrada. La Z, mig desequilibrada.
Bon dia Rosalita,
Em sembla que hauries de canviar el link de la lingüista elitista.
FET, Miquel! GràcieS!
Què matiner, tu!
Completament d'acord, de fet les dones sou molt més intel·ligents que els homes i no és un tòpic.Quan un nen cerca protecció, crida a la seva mare.Jo quan necessito consell, parlo amb la meva dona.He vist fidelitats entre dones difícils de trobar entre homes.
P.d.; el Xavier, t'ha deixat avui a la meva pàgina (gràcies per les teves paraules) un "set list" d'aquest que t'interessen.
D'acord però és indispensable que una dona sàpiga fer uns bons macarrons. De fet d'això parlo en el meu post d'avui. S'ademten tot tipus de crítiques...saludus campiona!!!
Uff, amb deixava a la LLucia Ramis, que escriu al suplement cultural de El Mundo tots el dijous, brutal. En català. L'any passat va publicar la seva primera novel·la esplèndida, t'encantarà. Si vols fes una cerca a google i trobaràs més info., Sergi Pàmies, Moliner...l'adoren.
Perdó, "..em deixava"
Gerard, la teva pàgina hauria de ser la única que visités per llegir-te, perquè cal Sostres cada vegada em fa venir més mal de panxa... sembla una paròdia mal feta d'ell mateix. En fi... la llibertat d'un acaba on comença el següent, i allà m'hi ofego una mica, tu ja m'entens. Ser un magnífic escriptor per mi no és suficient, cal una mica de parets, no només un bon Sostre.
Així que enhorabona per l'apertura, i endavant!
Noctas, a vegades em deixes sense paraules :) ja em passaré a criticar-te per casa teva. Ara, no me'n puc estar de dir-te que els macarrons estan tirats, té molt més mèrit cuinar un bon suquet de peix; que per cert, em surt boníssim :)
Pd. Bona rectificació, Gerard, uf!
Les dones i la feina... No vull semblar carpetovetónic, pero tinc experiencies molt i molt dolentes...
Per cert, quan dius que convides a suquet de peix a casa teva...?
Janton, ja perdonaràs la meva ignorància, però... carpeto...què??
D'experiències dolentes, jo en tinc algunes amb els homes que potser podrien competir, crec que això va més amb les persones i les situacions que amb els sexes...
El Suquet de moment té un únic convidat a CASA (que sóc dona d'un sol llobarro! :)) el dia que el comercialitzi ja ho faré saber !