No m'agrada el tòpic (a vegades tristament cert) que les dones som com víbores que no sabem fer pinya, i ens treuríem els ulls d'enveja. Que repassem a les altres quan ens creuem només per criticar. Defenso a ultrança en el treball en equip, i procuro fer aliades enlloc d'enemigues. Reconec que m'agrada admirar la bellesa femenina d'altri, des de tots els prismes. Per això m'he assegut cinc minuts a fer la llista d'algunes de les dones que em venen al cap, i que ho reconec: m'encanten !

La meva mare, per damunt de totes, i per totes les raons.  La meva cap, per la seva energia. La Mònica Terribas, i la Raquel Sans, per la confiança. L'Aina Clotet, per la seva frescor. L'Ingrid Rubio, no sé per què. La Nicole Kidman, l'Emma Vilarasau, la Montserrat Carulla, la Julia Roberts, la Meg Ryan i la Keira Knightley, totes per raons d'armonia. La veïna del davant, per la seva amabilitat. La meva companya de feina, gran jugadora en equip, i positiva! La Laia Sanz, per admiració motera. La Lucía Etxebarría, l'Empar Moliner, l'Almudena Grandes, la lingüista elitista, l'An(tavia)na, la Carolina Aguirre, la Najat el Hatchmi (pel plaer de llegir-les). L'antiga companya de pis del meu xicot, espectacular!  La meva cosina, sempre equilibrada. La Z, mig desequilibrada.