(104è joc literari proposat per J.M.Tibau)
La nena s'ha passat una bona estona dalt de l'arbre, llegint Italo Calvino i absorta en les paraules que li desperten un brunzit agradable al paladar en xiuxiuejar-les. En baixar del pi, tota innocent, ha preguntat al seu pare què faria ella quan fós gran.
- Què seré de gran jo, papi?
- Advocada, filla, com l'Ally McBeal. O economista, com la teva cosina, per tenir una visió macroeconòmica del món i procurar eficiències a les empreses. O comercial, com el tiet Anton, que guanya molts calers... La nena es queda pensativa, moixa, ensopida... i fa La Pregunta:
- Pare, i si fós escriptora?
- Com escriptora!!!?? - l'home ha saltat de la taula i els ulls són a punt de sortir-li d'òrbita-.
- Tranquil Jordi, seu, no t'alteris, que et puja el colesterol. El que vol dir la nena és que ella vol viure del cuentu.
- Ah, uff! Nena! Doncs parla bé! I potser que deixis de llegir aquests llibrots d'humor negre de la Moliner, que mai entendré.
I quan la nena, tendra i llesta, fa l'esperada cara de lluç innocent, el pare, ja calmat, es torna a enclaustrar en el Marca (el futbol sí que és cultura).
gràcies de nou per la teva participació
M'ha agradat molt.
Per cert, no ens coneixem de res però el teu relat sembla la continuació (més ben escrita) del que he fet jo (http://xarel-10.blogspot.com/2009/04/104e-joc-literari-abril-09.h...).
Casualitats de la blogosfera :-)
Ostres McAbeu!fins i tot el nom que hem triat coincideix, realment és força casual !
Gràcies per la visita i pel comentari, quan tingui una estona tranquil.la faré una ullada amb més calma per casa teva... m'agraden els enigmes i els reptes!
Una estona tranquil.la, Rosalita?
Ja en tens alguna, d'aquestes? Perquè últimament...
M´ha agradat molt, el relat.
Et desitjo de tot cor que estiguis millor, més descansada i alegre...
Mata al pare, un clàssic freudià. Per cert, l'escriptora que et vaig recomanar, na (com escriu ella) Llucia Ramis, tambié és comentarista cultural a Catalunya Radio. "Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys". Per Sant Jordi, t'agradarà.
Janton, moltes gràcies pel comentari i pels ànims; la veritat és que la Setmana Santa i el viatget que he fet m'ha sentat de perles!! He tingut un parell de setmanes de bona vida. Ara, la il.lusió de la meva vida és sortir d'hora de la feina, i faig el què està a les meves mans per planificar i aconseguir-ho... ja veurem que passa.
Gerard, vaig prendre nota de la recomanació, i he sentit a parlar d'aquest llibre, també està a la pila de pendents! GràcieS!