La baronessa rampant
(104è joc literari proposat per J.M.Tibau)
La nena s'ha passat una bona estona dalt de l'arbre, llegint Italo Calvino i absorta en les paraules que li desperten un brunzit agradable al paladar en xiuxiuejar-les. En baixar del pi, tota innocent, ha preguntat al seu pare què faria ella quan fós gran.
- Què seré de gran jo, papi?
- Advocada, filla, com l'Ally McBeal. O economista, com la teva cosina, per tenir una visió macroeconòmica del món i procurar eficiències a les empreses. O comercial, com el tiet Anton, que guanya molts calers... La nena es queda pensativa, moixa, ensopida... i fa La Pregunta:
- Pare, i si fós escriptora?
- Com escriptora!!!?? - l'home ha saltat de la taula i els ulls són a punt de sortir-li d'òrbita-.
- Tranquil Jordi, seu, no t'alteris, que et puja el colesterol. El que vol dir la nena és que ella vol viure del cuentu.
- Ah, uff! Nena! Doncs parla bé! I potser que deixis de llegir aquests llibrots d'humor negre de la Moliner, que mai entendré.
I quan la nena, tendra i llesta, fa l'esperada cara de lluç innocent, el pare, ja calmat, es torna a enclaustrar en el Marca (el futbol sí que és cultura).
Jesús M. Tibau dijo
gràcies de nou per la teva participació
15 Abril 2009 | 11:05 PM