TV3 i els avis rockers

Sovint llegeixo crítiques descarnades sobre TV3, i avui no puc evitar trencar una llança a favor de la tele catalana. Potser a vegades TV3 es passa de demagoga, o de socialista, com amb Ventdelplà. Potser pots dir que El Cor de la Ciutat ja cansa, o que pot ser endogàmica...  però crec que sovint ho compensa, i hi ha programes com Casal Rock que em recorden per què entre tots financem la televisió, i per què a casa els pares només es veu la tele catalana.

Casal Rock és un programa dedicat als avis, que ens ensenya la cara més amable de la tercera edat i que positivitza una fase de la vida que (en aquesta societat) no valorem prou. Mentre altres busquen el morbo més pervers, aquest és un programa sa, que fomenta un sentiment i uns valors que no abunden (i menys en prime time). He somrigut amb la simpatia de molts avis estimables, he rigut veient-los sentir per primer cop el Highway to Hell, i m'han relliscat unes quantes llàgrimes d'emoció en veure'ls cantar il·lusionats.

Res de competitivitat agressiva, sexe, escàndols escombraria, ni desgràcies alienes com a catarsi. Emocions més bàsiques, aptituds i actituds ben barrejades amb molta dignitat, una mica d'alegria i un pessic de gràcia. Un grapat d'avis sans i ben macos de la mà d'un professional que si abans m'agradava, ara m'enamora. En Marc Parrot, la seva calba i els seus barrets d'on surten paciència, tendresa i simpatia sense fi, són la cirereta . Avui m'alegro de poder dir que aquesta és la Nostra.

(L'àvia, l'estiu passat a Prullans):

servido por rosalita 10 comentarios compártelo

La baronessa rampant

                           (104è joc literari proposat per J.M.Tibau)

La nena s'ha passat una bona estona dalt de l'arbre, llegint Italo Calvino i absorta en les paraules que li desperten un brunzit agradable al paladar en xiuxiuejar-les. En baixar del pi, tota innocent, ha preguntat al seu pare què faria ella quan fós gran.

- Què seré de gran jo, papi? 

- Advocada, filla, com l'Ally McBeal. O economista, com la teva cosina, per tenir una visió macroeconòmica del món i procurar eficiències a les empreses. O comercial, com el tiet Anton, que guanya molts calers...  La nena es queda pensativa, moixa, ensopida... i fa La Pregunta:

 - Pare, i si fós escriptora?

 - Com escriptora!!!??  - l'home ha saltat de la taula i els ulls són a punt de sortir-li d'òrbita-. 

- Tranquil Jordi, seu, no t'alteris, que et puja el colesterol. El que vol dir la nena és que ella vol viure del cuentu. 

- Ah, uff! Nena!  Doncs parla bé! I potser que deixis de llegir aquests llibrots d'humor negre de la Moliner, que mai entendré. 

I quan la nena, tendra i llesta, fa l'esperada cara de lluç innocent, el pare, ja calmat, es torna a enclaustrar en el Marca (el futbol sí que és cultura).

servido por rosalita 6 comentarios compártelo

Trenta Tres pensaments desconeguts

 L'Ona porta una estona asseguda al bus, mirant per la finestra sense veure-hi. Reviu els esdeveniments una i altra vegada, assaboreja moments que li fan venir salivera, i juga amb el contorn de la finestra que li va deixant el dit polsós. Amb els nervis s'ha confós de línia, i en pocs minuts s'adonarà que la parada no es correspon amb l'esperada. Acaben de passar la Sagrada Família de llarg, i l'Ona haurà de retrocedir per arribar al pis.  Però tant li fa, perquè els records de la nit li compensaran la llarga passejada. Fins i tot pensarà que l'error ha estat sa per descobrir una mica el nou barri. 

L'embadaliment de l'Ona li ha impedit adonar-se que la senyora que seu davant d'ella l'observa, mirant d'endevinar què s'amaga darrera el somriure estúpidament feliç de la noia. Segur que té a veure amb un xicot, pensa la Mel; quina sort en tenim de l'amor! 

La Mel té vora seixanta anys, i veient la cara de satisfacció de l'Ona li venen al cap els primers encontres amb el seu home. D'amagat, en ple franquisme, les trobades furtives eren un bocí de felicitat enmig del cúmul de despropòsits diari. Les carícies d'aquelles mans grans i eixutes que tenia en Ric que l'agafaven per la cintura amb fermesa, i que la recorrien amb delit; aquells besos interminables i inexperts primer, interminables i destres després, sempre tan humits, amb aquell gust tan peculiar que li costava de rememorar, i que sempre, en el seu record, tenien el sabor de les ametlles tendres. No havia estat capaç de trobar aquella passió altra vegada,en una relació. S'havia casat, i sempre es deia que era raonablement feliç. Però. A vegades li venia un però al pensament, i tancava els ulls amb força sacsejant el cap per fer-lo fugir. En aquells moments al bus, observant la noia desconeguda, i rememorant els bocins de l'antic amor, la Mel nota un pessigolleig al ventre que feia temps que no experimentava, i sent un rubor intens que li enrogeix la cara. Talment com si aquesta noia m'hagués encomanat l'estat d'ànim, pensa. 

L'Ona es passa una mà distretament per la cara, que li deixa un rastre de pols a la galta, i la Mel reprimeix l'instint de passar-li un dit ensalivat per treure-li la taca, com feia amb la seva filla quan era una nena. Observa la noia rebre un missatge al mòbil i alçar-se d'una revolada per sortir d'un salt del bus. Somriu. És curiós la tendresa que ens pot despertar una desconeguda que ens creuem per casualitat, reflexiona la Mel. 

Uns quants metres més enllà, entre la multitud que ara s'atapeeix, un home es mira la Mel, i prova de recordar on ha vist aquells ulls color turquesa i aquesta boca de gest seductor. Se sent atret cap aquella dona que no sembla conscient de la seva bellesa. Quan ella gira fugaçment el gest i les mirades es troben, els ulls de la Mel són interrogadors i murris, ha viscut el suficient per no intimidar-se fàcilment. Ja fa temps que s'ha fet invisible a les mirades dels homes, i tanmateix, aquest senyor la mira amb ulls de desig . Ella sempre ha estat coqueta, i se sent afalagada,però no té ganes de jocs. Abans que en Pau tingui temps de pensar què hauria de fer per iniciar una conversa amb aquella dona, tot just abans de la Plaça Francesc Macià ella s'ha fet fonedissa entre la gent. 

En passar pel carrer Calvet, a la Mel se li ha encès un desig capriciós sobtadament. Amb un moviment ràpid baixa del bus, i s'encamina cap al Mercat de Sant Gervasi. Aquell vespre cuinarà un plat mig oblidat: rap amb ametlles.

(Concurs de relats curts TMB)

servido por rosalita 5 comentarios compártelo

Dones !

No m'agrada el tòpic (a vegades tristament cert) que les dones som com víbores que no sabem fer pinya, i ens treuríem els ulls d'enveja. Que repassem a les altres quan ens creuem només per criticar. Defenso a ultrança en el treball en equip, i procuro fer aliades enlloc d'enemigues. Reconec que m'agrada admirar la bellesa femenina d'altri, des de tots els prismes. Per això m'he assegut cinc minuts a fer la llista d'algunes de les dones que em venen al cap, i que ho reconec: m'encanten !

La meva mare, per damunt de totes, i per totes les raons.  La meva cap, per la seva energia. La Mònica Terribas, i la Raquel Sans, per la confiança. L'Aina Clotet, per la seva frescor. L'Ingrid Rubio, no sé per què. La Nicole Kidman, l'Emma Vilarasau, la Montserrat Carulla, la Julia Roberts, la Meg Ryan i la Keira Knightley, totes per raons d'armonia. La veïna del davant, per la seva amabilitat. La meva companya de feina, gran jugadora en equip, i positiva! La Laia Sanz, per admiració motera. La Lucía Etxebarría, l'Empar Moliner, l'Almudena Grandes, la lingüista elitista, l'An(tavia)na, la Carolina Aguirre, la Najat el Hatchmi (pel plaer de llegir-les). L'antiga companya de pis del meu xicot, espectacular!  La meva cosina, sempre equilibrada. La Z, mig desequilibrada.

servido por rosalita 10 comentarios compártelo

Amb clau de RX

Amb el cap ple de numerots desagraïts, en una pausa necessària enmig del preciós migdia de diumenge, la Z arrossega en Leo a fer un bonic trajecte, tot jogginejant . En deferència cap a ell, deixa el Bruce a casa (no s'emporta la música de sempre) i fa un esforç per veure el sol entre la boirota del consolidat...

Baixen la rambla, tot recte fins la platja, zigzaguegen fins les Torres, i enfilen fins la Ciutadella a fer els estiraments. Tot plegat, quaranta cinc minuts ben bons. Després tornen xino xano agafats i més relaxats(ada). Tot de sobte, en passar Mallorca, ell s'atura i deixa anar la pregunta:

- Che, y si nos llevamos estas llaves ¿dónde está el otro juego? ¿No lo habrás dejado puesto en la puerta?

(...)  (¡¡!!) (Cara de pànic de la Z)

Per sort en Leo ho ha dit en l'últim moment, per no espatllar la bonica passejada de tornada, i l'angoixa només dura uns minuts. Com era d'esperar, el pany no vol cedir, i tots suats i mig avergonyits han de trucar a la porta dels veïns, que per sort són encantadors.

Descartant l'opció spidermaniana de saltar pels balcons, només queda fer trucades, o ...una radiografia, i una mica de traça manyana-argentina que tot ho arreglen. Per sort els veïns són addictes als raig X, i en menys de vint minuts una de les radiografies fa el clic.

En entrar a casa, i abans de ficar-se a la dutxa, la Z revisa l'última nota mental ben recent relacionada amb claus (agafar sempre les claus de la moto en baixar-ne!), i n'afegeix (subratllada) una de nova i no menys important: tancar amb clau el pis fins i tot per comprar el pà.

servido por rosalita 1 comentario compártelo

Fusió per absorció

Les operacions de l'any que estan complicant l'auditoria són les fusions i escissions d'empreses del Grup, que són complicades i porten cua. L'X, el membre de més experiència de l'equip ha explicat les implicacions i els auditors encara les estan païnt, sense acabar de treure'n les conclusions, ara ja urgents.

Recta final dels comptes anuals. El divendres, a onze dies per la formulació, els membres de l'equip de finances de l'empresa OPQ es troben al llindar de l'esgotament, com els mateixos auditors, que vaguen com ànimes per la cinquena planta. Els dies primaverencs no ajuden, tot i que potser a alguns d'ells els fan veure certa llum al final del túnel, una bretxa per l'esperança.

La part positiva del gran esforç que els han demanat és que l'equip financer d'OPQ ha fet pinya, i l'engranatge ha començat a rodar per primera vegada. El foc els ha unit i l'estat és unànim; a partir de determinada hora es succeeixen comentaris sense sentit, riures enganxosos mig histèrics, bromes que posen en dubte la salut mental dels nois, i trucades dels pares i de les parelles que no entenen res.

A quarts de set de la tarda, quan l'únic que volen els nois és abreujar el vespre, l'X escriu un paperot amb el nom d'una empresa del Grup, i crida els sèniors de les auditores externes, i les noies del seu propi d'equip. L'X és tan brillant com impopular; no desperta gaires simpaties i ningú sap mai què esperar-ne. Amb les trucades, l'X diu als auditors que els ha d'explicar amb detall una nova operació rellevant, i a les noies del seu equip que té una sorpresa per a elles. La Z es tem alguna altra urgència inesperada d'última hora. Això és per tornar boig a qualsevol, pensa.

Els auditors surten sincronitzats de la sala i s'acosten amb cara d'espant, ja veuen arruinat el cap de setmana i comencen a dubtar que el Grup sigui auditable. Abans que cap d'ells pugui fer el gest d'enuig que correspondria, i davant l'expectació de les noies del propi equip,  l'X agafa el paper on ha escrit el nom d'una empresa i teatralment anuncia seriós que ara els explicarà la nova operació de fusió per absorció d'una societat que s'ha produït a final d'exercici.  Aleshores, amb la mà que amagava sota la taula, treu el flam que s'ha guardat del dinar, el gira cap per avall, l'aboca sobre el paper, i acosta la boca a la taula.

SLUUUUURP!! Davant els deu ulls perplexos que l'esguarden, l'Y xarrupa el flam d'una bocada.

Calen dos segons per desencadenar  el riure convulsiu i desbordant , per part dels sis, que passen deu minuts treient nervis per la boca. A la Z li salten les llàgrimes, s'aguanta l'estómac per amb una mà i es recolza a l'Y amb l'altra. Quan els riures comencen a apaivagar-se per deixar pas a sospirs d'alleujament, les dues noies s'allunyen cap a les respectives taules. 

- Ara sí que em sembla que estem tots desequilibrats... -  diu una d'elles - . I l'altra només pot respondre amb el xiulet que ja s'ha fet habitual a aquella hora (# Always look at the bright sight of life ... #)

servido por rosalita 3 comentarios compártelo

Professionals de l'escapisme

En aquest preciós cap de setmana que (diuen), ha estat el primer de clima primaverenc, la Z es recorda -en un moment de descans de la marató dels comptes anuals- d'una anècdota recent que li quedarà gravada per la vida i que té diverses interpretacions en funció dels ulls que la llegeixin:

>> Empresa OPQ. Dilluns a mig matí, després del cafè, i amb tota la calma que pot tenir algú que sap que no té pressa, la Paca arrossegà els peus desmenjadament per pujar a la planta més alta i més silenciosa de l'empresa, on quatre gats treballaven com animals per enllestir l'inenllestible. Quan sentiren els seus passos, el departament financer en ple es descentrà uns instants per prestar atenció a la conversació; la Paca, havia vingut a acomiadar-se d'un antic company a qui tenia apreci.

- Bueeeé, pues nada, venía a despedirme, que me han dado ya la baja...y como ya no volveré hasta Navidades...

El tresorer, que no estava al cas de l'estat de la dona, doncs el seu tamany més que considerable l'amagava tot i els sis mesos d'embaràs, fou a mig pas de ficar la pota. Per sort, un moment de distracció de la Paca permeté a la Z un xiuxiueig salvador: "psst, que està embarassada!".

- Ah! Pues bueno, vaya! - se'n sortí com va poder, pobre home-. Así, el médico te ha mandado reposo?

- Reposo? Naaa, puedo hacer vida normal, lo que pasa es que el médico me ha recomendado no venir a la oficina, porque no puedo llegar a casa con estas taquicardias!

En aquest punt de la conversa, la Z no va poder evitar fer un esguard a la seva companya, amb qui ja es coneixen prou per entendre's sense paraules. Els ulls de la Y eren boles de foc. Segur que si es pogués disparar amb els ulls, la Paca no hauria sortit viva. Aquella dona, que treballava d'administrativa comptabilitzant factures set hores al dia (i ni un minut més), venia a escarnir els que comptaven hores extres (regalades) com qui compta ovelles per dormir.

Quan acabà la conversació, i sentiren els passos tranquil·líssims allunyant-se, l'altre company obrí la boca sense aixecar els ulls de la pantalla.

- Ja ho diuen, que perquè uns visquin com uns reis hi ha d'haver-n'hi uns altres que siguin uns desgraciats. <<

servido por rosalita 4 comentarios compártelo

Això és un circ

La directora financera n'està farta, de cedir a tots els capricis del seu cap. Du anys mirant d'organitzar, motivar, equilibrar, mentre ell especula, desgavella, improvitza, i li fa dur horaris antieuropeus que no li permeten veure els seus fills.

Avui la gota ha vessat. La V ha deixat caure el cap damunt la taula, escampant els cabells per damunt el teclat i s'ha quedat immòbil uns instants. De sobte, se li ha encès la sang. Ha obert la bossa on du joguines del seu fill, i ha remenat fins trobar el que buscava. Ha agafat el telefon, i li ha fet una pregunta a la secretària del director:

- Maria, el jefe és a la sala de juntes amb els consellers?

En sentir l'afirmació, s'ha alçat d'una revolada i abans de donar-se temps a repensar-s'hi s'ha dirigit a la reunió. Pel camí tanca la mà amb força amagant la joguina del nen, i quan arriba a la sala, entra sense trucar i s'asseu decidida a la cadira presidencial mentre dotze caps es giren amb els ulls incrèduls davant la cara que fa la millor directiva de la casa.

- Senyors, això és un circ i aquí només fem el pallasso.

                            (99è joc literari proposat per J.M.Tibau)

servido por rosalita 4 comentarios compártelo